El duc de Cardona i el duc de Montcada

Un cop planejada la conquesta de Mallorca, calia noliejar moltes naus i reunir molta gent. El rei no tenia diners i va pensar de demanar ajut als nobles i cavallers de la terra. Un dia va reunir-los tots al palau i els va exposar la conveniència que facilitessin alguns diners i que havia pensat posar-los un tribut de cinc sous a cada un cada any. El duc de Cardona de seguida es va aixecar i dir que per a una empresa tan gran com la que anaven a portar a terme i per a afavorir un reialme tan gran i tan fort com el d’Aragó, donar cinc sous li semblava una misèria, i que ell, quan un captaire trucava a les portes del seu palau i li demanava almoina, ja li’n donava deu, i que no era per a un rei demanar una suma tan petita que ell ben de bona gana posava totes les seves hisendes i riqueses a la disposició del rei perquè en fes allò que més li convingués mentre fos el profit de la terra.

Al duc de Montcada, que era del morro fort, no se li van assentar bé ni las paraules del rei ni la resposta del de Cardona, i va dir que el cas era greu i que abans de deixar-se posar un tribut al damunt calia parlar-ne i pensar-s’hi molt. I, com que donar diners sempre ve costa amunt i no pagar és cosa que convida, tots els reunits van trobar millors les paraules del de Montcada que les del de Cardona, i van convenir de trobar-se fora d’allí, tenir una junta i decidir què havien de fer. El de Montcada els va reunir tots al Pa de Matabous, al peu del turó on tenia el seu castell, i els va dir:

—Nosaltres som cavallers de sang i no cavallers de bossa, i tenim el compromís de defensar i salvar el rei i les seves coses si convé amb la vida, que val molt mes que els diners. Però no som obligats a obrir les nostres bosses a les necessitats o al caprici del rei; si ara ens ajupim i deixem imposar-nos aquest tribut, demà ens podrà demanar una altra cosa més grossa, i, com que ja haurem començat, no ens hi podrem negar, i per deturar les pretensions del rei ens haurem d’aixecar en contra seu. El que hauríem de fer aleshores, doncs, fem-ho ja ara. El rei, però, és el rei i és amo i senyor nostre, i hem de veure com li donem a entendre que no li volem donar els cinc sous sense dir-li que els hi neguem. Jo penso que el millor fóra dir-li que estem prestos a donar-los-hi, però no a dur-los-hi al palau: que, si vol, els vingui a cercar ací, i que tots el pagarem amb la punta de les nostres llances.

La proposta fou acceptada i així ho van enviar a dir al rei, que junt amb el duc de Cardona esperava la resposta al palau. Aquestes paraules tan gosades van enfadar molt el sobirà, que volia enviar tota la seva gent contra la junta presidida i capitanejada pel de Montcada, però el de Cardona li va parlar així:

—Millor serà que descarregueu tota la vostra fúria contra els moros que no contra els vostres, perquè si ara ens barallem entre nosaltres no podrem pas anar a conquerir Mallorca. Feu veure que, de tot el que ha passat, jo en tinc la culpa, que jo us he aconsellat malament i que en càstig em bandegeu i em confisqueu tols els meus béns i les meves hisendes. Amb elles en tindreu prou per a tot el que necessiteu, i no us caldrà agrair-los res ni voler res per força: quan torneu de Mallorca ple de glòria i de riquesa, amb una excusa o altra em perdoneu i, si podeu, em torneu el que ara feu veure que un preneu i que jo us dono, de bou grat.

Les paraules del de Cardona van convèncer el rei, el qual va descarregar la culpa de tot damunt del duc i va fer veure que se li quedava tot el patrimoni, i ben aviat tota la noblesa catalana va emprendre la sortida cap a Mallorca, on van guerrejar molt i molt fort i tots es van omplir de glòria; tots menys el duc de Cardona, que el rei va exiliar un temps per consell seu mateix. I per això tots els cavallers d’aquell temps van prendre part en la conquesta de Mallorca llevat del duc de Cardona, tot i ésser potser el primer dels nobles catalans. El rei, en agraïment del seu gest generós i abnegat, li va concedir que pogués ostentar en el seu escut aquesta llegenda:

Amb el temps la rebel·lió del de Montcada fou molt mal vista, majorment en veure la gran victòria obtinguda a Mallorca, i tots els cavallers en veu baixa el titllaven d’avar i deien que si el rei no arribava a bandejar el de Cardona i a quedar-se-li els béns, per cinc sous no es podia conquerir Mallorca.