La fermesa del rei

Quan va projectar la conquesta de Mallorca, el rei Jaume era gairebé un noi, i els nobles cavallers que el rodejaven s’ho van prendre com una criaturada. Per tal de veure si el feien desistir del seu ferm propòsit, van tractar d’embrutir-lo, i un vespre van fer un sopar en què tot es va vessar; van fer beure el rei tant com van poder, i ell, com que era jove, no es va adonar prou bé del que feia, i va acabar per no tenir la correcció i la gallardia que pertoca a un rei. Els cavallers van estar molt contents de veure que havien fet trontollar la fermesa i la claredat del rei i van esperar que, fent-lo seguir per aquell camí, ben aviat el pervertirien i se’l farien seu. L’endemà, quan va despertar-se, el rei va tenir plena consciència del que li havia passat el dia abans i va convocar a cort tots els nobles cavallers que el dia abans van sopar amb ell. El rei, assegut al seu tinell, es va fer portar un vas del vi millor que hi havia en el celler del palau i el va fer passar de mà en mà per tots els cavallers fins que va haver donat tota la volta a la sala. Un cop tornà altra vegada a mans seves, els va dir:

—Vull demostrar-vos que el vostre rei no és el noi inexpert i lleuger que vosaltres us penseu i que no fareu de mi allò que vosaltres vulgueu, com us heu pensat. Vegeu aquest vas de vi: serà el darrer que beuré en la meva vida.

I, dit això, es va beure el vas de vi davant de tota la cort, que va restar muda de respecte i de sorpresa. I diuen que el rei no va tastar més el vi en tota la seva vida.