El naixement del rei Jaume
Els pares de Jaume I, que vivien a Montpeller, estaven separats, puix que, al rei, no li agradava prou la seva esposa. Sentia certa simpatia per totes les dones menys per la seva. I per aquesta manera tan especial de viure no tenia fills; el poble es dolia d’aquest fet, car temia que a la seva mort es quedaria el regne sense successió i que el cas donaria lloc a un gran conflicte. Els cavallers i la noble gent de la cort del rei van tractar un dia de veure si podien fer de manera que el matrimoni reial tingués un fill.
Van anar a veure la reina i li van preguntar si voldria dormir una nit amb el seu marit. Ella respongué que sí. El cas difícil era que el rei hi vingués bé. El van anar a veure amb cert misteri i li contaren que una gran dama, casada, tindria gran goig de poder passar una estona amb ell; però que devia ésser sota la rigorosa condició que l’entrevista havia de tenir lloc a les fosques, car la dama volia de totes passades guardar secret qui era. El rei, amic d’aventures amoroses, acceptà la proposta i donà la seva reial paraula que no faria res per esbrinar qui era la seva companya d’aventura.
Una nit, i a l’hora convinguda, els conjurats van fer que es trobés el matrimoni en una casa dels afores de Montpeller. En una cambra a les fosques tingué lloc el florit idil·li. A. mitjanit, el rei sentí com una remor que s’acostava, i aviat veié com per sota la porta de la cambra entrava una resplendor. Cregué que li havien parat un engany, i al moment prengué les seves armes per defensar-se. De sobte, la porta s’obrí i aparegué al seu davant tota nua gran gentada, proveït tothom d’una torxa encesa que deixà reblerta de llum tota la cambra. En el grup hi havia gent de tota mena: nobles, cavallers, soldats, dames, donzelles, plebeus, menestrals, jutges, notaris, pagesos i tota altra gent que formaven la societat d’aquells temps. El rei, parat, no endevinava què significava tot allò. EL més vell dels del grup li parlà així:
—Senyor, perdoneu si us hem vingut a interrompre en un moment tan íntim. Nosaltres som el vostre poble, que es dol que vós i la vostra esposa no tingueu un fill que pugui heretar el vostre regne després de la vostra mort, i, desitjosos d’evitar els conflictes que podrien succeir-se si, en morir, cap fill vostre no us pogués heretar, hem volgut fer que vós dormíssiu una nit amb la vostra muller, per tal de veure si podíeu obtenir fruit, i, per si d’aquesta estada resulta un fill, hem volgut venir a fer-vos veure com la dama que us crèieu no conèixer, i amb la qual heu passat una estona, és la vostra esposa. Sapigueu també que si teniu un fill serà vostre i que nosaltres, persones de tots els estaments, hem vingut ací per donar fe que el fill que pugui néixer de la vostra esposa és fill vostre i hereu de la corona de Catalunya. Si us hem ofès, perdoneu-nos, que ho hem fet pel bé del vostre regne.
El rei, que de primer no sabia què li passava, veié com, en efecte, estava en companyia de la seva esposa. Ho donà tot per ben fet i perdonà els seus súbdits, que, animats de bon intent, li havien preparat aquella aventura.
D’aquella entrevista nasqué el rei Jaume.
Fins fa pocs anys, de la ciutat de Montpeller sortia encara, la nit que feia anys de la facècia, una cavalcada o joc de cavallets que figurava la comitiva que anà a sorprendre el rei i aquest quan, dalt de cavall, s’emportava la seva esposa cap al seu palau.