Els cavallers de Cervera, de Cabrera i d’Aguilera
Quan els moros van envair les terres planes del Rosselló van desembarcar a Elna i, per tal de pertorbar el seny dels cavallers catalans, anaven comandats per una reina mora, tan bella i tan gallarda que, només veient-la una vegada, hom en restava follament enamorat. Els tres cavallers més forts de la contrada van reunir la seva gent i van sortir a deturar la riuada de moros que envaïa tota la terra plana. Però tots tres, així que, van veure aquella reina seductora, van restar-ne captivats i van sentir minvar en el seu esperit l’odi contra els moros que fins aleshores els havia animats.
La passió per la mora va ésser tan forta, que aviat la concòrdia entre els tres cavallers va tornar-se gelosia, fins al punt que un dia es van barallar amb les armes i s’haurien mort si Nostre Senyor no els hagués enviat un càstig, que fou el de convertir-los l’un en cérvol, l’altre en cabra i el tercer en àguila, i, per escarni de la seva passió per la mora, els va fer casar tots tres amb femelles de la mateixa espècie i els féu tenir una munió de fills que van convertir llurs mansions senyorials en caus de cérvols, cabres i àguiles.
Desapareguts els tres braus cavallers que anaven a ésser campions de la defensa contra els moros, els infidels van apoderar-se del país i van aconseguir el resultat que volien per efecte de la gallardia i gentilesa de la reina mora encisadora. Després de set anys, Déu retornà els tres cavallers a la condició humana i convertí en éssers humans la vasta fillada que havien tingut, i totes tres famílies, enardides de coratge i d’odi contra els moros, davant el que els havia passat, van guerrejar amb valentia i van aconseguir l’expulsió dels infidels.
Els castells dels tres herois van prendre els noms de Cervera, Cabrera i Aguilera, van adoptar com a ensenya de l’escut un cérvol, una cabra i una àguila, respectivament, i van prendre per nom el mateix que la gent donava als seus castells. El castell de Cervera va donar nom a la població que va fundar-se a la seva vora, el de Cabrera encara s’aixeca en terme de Maçanet de Cabrenys i d’ell conten altres llegendes, i el d’Aguilera fou més tard anomenat de Campmany i encara se’n conserven restes en el poble empordanès d’aquest nom. Els tres cavallers i la seva descendència van conservar dins de la figura humana una fesomia semblant a la de l’animal en què van ésser convertits durant una setena. Els de Cervera tenien una cara com de cérvol, un nas molt llarg, una boca molt sortida i unes orelles dretes i petites; els d’Aguilera, un nas d’àguila, llarg i corbat, i els de Cabrera es distingien per ésser carallargs, barbuts i peluts i amb fesomia com de boc. Els qui duen algun dels noms indicats són descendents d’aquells que primor van portar-lo; però, com que han passat tants anys i s’han barrejat amb moltes altres famílies, ban perdut el deix de fesomia animal que abans els distingia.