El rei i els captaires

El rei Jaume desitjava conèixer de la vora els batecs del seu poble, i sempre que li venia bé es disfressava de captaire i se n’anava a voltar pel seu reialme, es posava pertot arreu i sentia tot el que la seva gent deia, creia i pensava, i veia com vivia i quines necessitats sentia. En les seves anades i vingudes d’incògnit l’acompanyava un captaire que el guiava i li planejava el camí per poder-se introduir entre la gent humil sense infondre sospites. Aquest captaire va servir-lo amb una gran fidelitat i, malgrat ésser potser l’home més íntim del rei i qui millor el coneixia i l’havia tractat més, tota la seva vida va ésser captaire i mai no va canviar la seva condició, perquè així convenia al rei. El Conqueridor donà un anell molt valuós al seu amic fidel perquè sempre que necessités el seu ajut el fes servir. Presentant-lo a qualsevol dels seus servidors, l’introduirien tot d’una davant del rei. Quan el captaire va morir, el rei era vell i ja no se sentia amb forces per a sortir a recórrer el reialme d’incògnit. El rei va protegir un fill del captaire i el va fer noble. Li donà el títol de cavaller de l’anell i li’n concedí un com a distintiu de l’escut. També diuen que va dispensar privilegis i favors als captaires, entre d’altres el d’ésser considerat el captar com un oficii i que poguessin formar gremi o confraria.