El Consolat de Mar

Fins al regnat del rei Jaume els afers de la mar estaven molt abandonats i tothom feia allò que volia, i el rei desitjà endegar-los encarregant-ho al braç de la gent de mar. Un vell patró de barca molt rústec i molt senzill va ésser qui va tenir més bon lluc per a saber el que calia fer per a ordenar la navegació, i pot dir-se que el seu consell fou sempre el que va prevaler i que tothom sempre va estar pel que ell deia. Quan els prohoms de la Ribera van presentar les ordinacions de la mar al rei, li van ponderar el gran lluc que havia tingut del cas aquell vell mariner humil i obscur, i el rei va voler-lo premiar i va nomenar-lo gentilhome del seu palau. Quan la noblesa que voltava el rei va saber-ho, tota se’n va enutjar i va sentir-se ultratjada tenint per company a la cort un home tan senzill i tan rústec. El rei va saber-ho i, tot indignat, un dia reuní la cort i al seu davant féu portar una taula i va fer-hi asseure el patró, i el rei li va servir tots els menjars que venien de gust al patró avergonyit, enmig de la gran admiració de tota la cort, a la qual el rei parlà així:

—Vosaltres, nobles senyors, no us voleu barrejar ni tractar amb aquest bon home perquè no és del vostre braç. Teniu tota la raó; vosaltres sou del braç que serveix reis i ell és del braç que és servit per reis, i està molt per damunt vostre. Aquell de vosaltres que d’avui endavant no el tindrà pel que val sentirà tot el pes de la meva justícia.