El rei Jaume i i abat d’Escala Dei
Anant de cacera pel Priorat, un dia el rei es va perdre i queda sol amb tres o quatre dels seus cavallers. Després de molt caminar sense saber on eren, van fer cap al monestir el Escala Dei. Van demanar que els acollissin, i no cal dir que ho van fer. L’abat, volent-los regalar i obsequiar, un parava de voltar el rei fent-li mil preguntes i afalacs, i, sobretot, ponderant-se la saviesa i el talent, cercant poder treure de la reial visita algun profit per al monestir. El rei estava malhumorat perquè s’havia perdut; es sentia molt cansat i tenia més ganes du menjar i descansar que no pas d’aguantar la pesada conversa de l’abat. Enutjat per la gran ponderació del seu talent i saviesa, li digué, per treure-se’l del davant:
—Ja que sou tan savi com dieu, fa anys que cerco pertot arreu saber tres coses que ningú no em sap dir; sí vós me les dieu, donaré al monestir el títol de reial; però, si no me les aclariu, us faré penjar.
«Quin serà el darrer dia del món?»
«Quin de temps es necessita per a donar la volta al món?»
«Quina és aquella cosa que jo tinc per certa i no ho és?»
Deu dies us dono perquè em porteu al meu palau la resposta.
Les demandes del rei van capficar molt seriosament l’abat, que, tal com el rei volia, ja no va tornar a importunar-lo. El rei va sopar i dormir al monestir. L’endemà se’n va anar tranquil·lament deixant l’abat confós. Els dies passaven en i aquest no encertava aclarir res del que el rei li havia preguntat. Al convent tot eren quimeres i malestar, i la comunitat estava tota atribolada sense saber com sortir-se’n. Hi havia un llec mig beneitó, encarregat de guardar els porcs, el qual, veient el malestar que d’ençà d’uns dies hi havia, digué a un altre llec que, si ell es trobes al lloc del prior, li semblava que aviat ho tindria resolt. Les paraules del porquer foren dites a l’abat, i, com que aquest no treia l’entrellat de res del que el rei li havia preguntat, resolgueren, mal per mal, vestir el porquer amb les robes abacials i trametre’l al palau com si fos el veritable abat. Presentat al rei, aquest li repetí les tres preguntes. El llec contesta:
—Senyor, el món s’acabarà el darrer dia; la volta al món, la donareu just en vint-i-quatre hores, si podeu penjar-vos de la lluna, i, amb tot això, vós us penseu certament parlar amb el pare abat d’Escala Dei, i no feu sinó parlar amb el porquer de la comunitat.
El rei degué reconèixer que les tres difícils i complicades preguntes que havia fet havien estat justes i contestades degudament.