La rata-pinyada

Mentre estava l’exèrcit català acampat davant de la ciutat de València i sostenia amb els moros valentins dura guerra, una rata-pinyada va fer el niu a la part alta de la tenda del rei Jaume, com volent coronar-la i augurar la victòria. El rei manà que no l’esporuguissin, sinó que, al contrari, l’amanyaguessin i li fessin agradosa la convivència.

Una nit que dormia tranquil i confiat l’exercit català, va sentir-se tot de sobte, prop de la tenda reial, un estrany copejar del tambor, que despertà el rei i el posà en guàrdia. De seguida cridà la seva gent. Les guardes es posaren a l’aguait més que no ho estaven, i veieren com cautelosament els moros, que ja estaven a quatre passes del campament, els preparaven una sorpresa que els hauria pogut costar cara. Fou donada la veu d’alarma, i tot l’exèrcit es despertà, prengué les armes i rebutjà ferament els moros, que tingueren un gran nombre de morts.

Passada la brega, el rei volgué saber qui havia estat el qui havia salvat la sorpresa de l’exèrcit tocant el tambor, per donar-li la merescuda recompensa, i s’assabentà que havia estat la rata-pinyada, que, veient com els moros preparaven emboscada, s’havia deixat caure moltes vegades damunt del cuiro del tambor amb tota la força per produir soroll, i no parà de fer-ho fins que veié realitat el seu propòsit. Encara que fos una bestiola, el rei volgué premiar la seva acció, i la va posar com a coronament de les seves armes. La posà, així mateix, en les armes de València, i la donà com a emblema al Consell de Cent de Barcelona, sàvia institució creada pel gran rei.

Hi ha una variant que explica d’una altra manera la relació de la rata-pinyada amb el rei Jaume. Una nit nit la bestiola va niar en el cabasset o testafort del rei, el qual, en llevar-se l’endemà, quan l’agafà per posar-se’l es trobà amb la nierada. Com que aquest animaló és emblema de la previsió i la vigilància, el rei cregué que la seva presència inesperada dintre de la seva tenda el prevenia d’un perill. Es posà en guàrdia i descobrí una emboscada que els moros li preparaven, de la qual, en certa manera, el salvà la rata-pinyada que simbòlicament el previngué del perill.