El rei dels oficis

Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més enginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei dels oficis.

Va cridar els set mestres de més anomenada de cada un dels oficis més importants i els va requerir perquè cada un portés una mostra de la seva obra i l’eina més important de les que necessitaven. Va convidar-los a un gran dinar i, un cop van haver menjat, cada un va presentar la seva feina, ensenyà l’eina que emprava més per fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de l’ofici. El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluents i l’alena que gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un puny i una clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa. El pellaire va portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb que l’havia polida, i el mestre de cases, com que no podia portar cap casa, portà un maó i la paleta i l’escarpra i explicà com treballava.

Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que portaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien necessitat per a poder fer allò que li ensenyaven. El rei, després d’haver examinat totes les mostres i totes les eines i d’haver-los ben escoltats, li semblà que l’obra de més mèrit era el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que una agulla petita i senzilla, mentre que tots els altres, per a aconseguir la seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines. Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpia l’eina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davant del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar nomenat rei de tots ets oficis.

De tots els convocats el ferrer va ésser el que es considerà més trepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i decidí tancar la ferreria i anar-se’n. Al cap de poc temps, al sastre se li van desclavar les tisores, al sabater se li va espuntar l’alena, al pellisser se li va oscar la ganiveta, al fuster se li esmussà la fulla de la garlopa i el mestre de cases se li va escantellar la paleta. Tots van tenir necessitat del ferrer, perquè cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les seves inconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va ferr crides pertot aneu demanant al ferrer que es presentés, que fóra atès i dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encengués la fornal i que acudís tothom que s’hi veiés en cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podia treballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i va provar d’adobar-se la seva eina, però ningú i no se’n va pas sortir. Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podien conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com més anava més complicació es produïu, perquè cada dia que passava s’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis, Un dia, per fi, va presentar-se el ferrer, car havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquil·litat van renéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altra vegada a un altre àpat fraternal i, davant de lots, va confessar que havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els altres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se’ls malmeteu. I, davant de tols els presents, el rei va nomenar el ferrer rei dels oficis, amb avinença i conformitat de tothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li creuessin la roba. Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal, que, a més de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis.

Abans el treball de la fusta, dins del seu immens i variadíssim camp, formava només un oficii, i els fusters tant feien una casa de fusta com un armari, com un vaixell. L’ofici de fuster era el que requeria més enginy i el més útil de tots, perquè sabien fer de tot i feien absolutament de tot mentre fos de fusta, El rei, admirat de l’enginy prodigiós dels fusters, volgué constituir-los així en una mena de reialme i nomenar un rei entre ells. Va fer fer unes grans crides fent saber la seva voluntat i oferint el càrrec de rei dels fusters a aquell que fes al davant seu i de la seva cort una obra més perfecta i més important. Va convocar tots els qui volguessin optar al títol de rei dels fusters. Se’n va presentar tres, que davant de tot el bo i millor de la cort i de la gent més sàvia i més entesa van treballar una pila de dies, fins a tenir acabada cada un una obra escollida al seu gust. L’un va fer una escala de cargol, l’altre va fer una barca i l’altre una roda de carro. Les tres obres van ésser reputades com d’una gran perfecció, d’un enginy excepcional, d’un mèrit notable, d’una gran utilitat, fins al punt que ni el rei ni cap dels seus consellers no van saber pas per quin dels tres decidir-se, i, després de molt deliberar, el rei els va nomenar reis tots tres. Com que no era possible la convivència de tres reis, fou acordat que des d’aleshores els fusters es dividissin les feines i que d’un ofici en fessin tres: el dels fusters pròpiament dits, que curaríeu de fer la fusta necessària, per a les cases, els mestres d’aixa o fusters de ribera, que farien només embarcacions, i els mestres de carros, que només farien carruatges, i cada un d’aquells tres reis va ésser el rei del seu ofici. I fou des d’aleshores que un fuster va deixar de fer tota mena d’objectes de fusta.