Nyerros i Cadells
La dama del castell de Nyer i la de la Torre d’Arança a Bellver de Cerdanya eren germanes i toies dues estaven en estat alhora. Heus ací que hi havia dues germanes molt pobres, tant, que es veien obligades a viure de la capta i havien d’anar per portes, i s’escaigué que totes dues també estaven gràvides al mateix temps que les senyores referides.
Un mateix dia cru d’hivern, sense saber-ho l’una de l’altra, les dues germanes captaires van trucar a la porta del castell de Nyer l’una i de la torre d’Aranya l’altra i van parar la mà en demanda de caritat. Com si s’ho haguessin dit, les dues dames, en veure l’estat de les pidolaires, les van aporrinar i els varen dir que si no tenien per menjar i havien du captar no havien de posar fills al món. Les dues mendicants, en sentir aquestes paraules, romperen en grans plors i, desesperades, van maleir les dames que les havien ultratjades. La que va trucar a la porta del castell de Nyer va desitjar a la castellana que infantes set garrins en lloc d’un infant, i la seva germana, en maleir la dama de la torre d’Aranya, li desitjà que donés a llum set cadells. Ambdues dames se les van treure del davant amb grans rialles i a empentes.
Passat el temps corresponent, les quatre dones es van sentir ferides de mal d’infant el mateix dia. La de Nyer va tenir set infants mig garrins mig persones; la dama d’Aranya, set nois també mig cadells; les dues germanes captaires infantaren cada una un minyó com una rosa. Les dues dames van morir de pena i de vergonya en veure’s mares d’aquella fillada mig bèsties mig persones.
Els catorze cosins, en lloc d’estimar-se i de compadir-se per la desgràcia d’uns i altres, es tenien un odi a mort i es reien els uns dels altres. Els de Nyer deien que valia més ésser garrí que cadell, puix que la carn del porc arreu és cercada i estimada, mentre que la de ca és immunda i menyspreada. Els d’Aranya replicaven que s’estimaven més ésser cadells que garrins, perquè els cans, per llur lleialtat i fidelitat, arreu són considerats i estimats, mentre que els porcs a tothom fan fàstic i repugnància per bruts. I a mesura que s’anaven fent grans més s’anaven odiant, fins a arribar a formar dos grans partits anomenats l’un dels nyerros, que vol dir porcell o garrí, i l’altre dels cadells o gossets, que durant molts anys van trasbalsar tota la noblesa catalana, que formava part d’un dels dos bàndols. Els fills de les captaires es van afiliar un a cada un dels dos bàndols i de manera dissimulada posaven en joc tot llur enginy per aliar els uns contra dels altres i encendre la discòrdia entre ells.