Les barres de sang

Els normands entaularen una forta guerra contra el comtat franc i envaïren furiosament el seu terreny, tant que el comte franc Carles Calb, oncle del nostre comte Jofre, no es veié capaç de contenir la furiosa invasió i demanà ajuda als catalans perquè fessin quelcom a favor d’ell, veient de conjurar el perill terrible que li queia al damunt. El comte de Barcelona sortí de Catalunya amb una gran host camí del camp de batalla del comte Carles. Hi arribà mentre aquest i ets seus lluitaven furiosament contra els normands invasors; els nostres es posareu al moment a la brega amb tanta fúria que fou detinguda l’empenta dels normands i poques hores després aquests fugien cames ajudeu-me, abandonant el camp, i així quedà restablerta la seguretat del comtat franc, salvat per armes i braços catalans.

El comte Jofre caigué mortalment ferit en la palestra i fou conduït, en una tenda del comte Carles, on aquest el visità i el consolà així que la batalla es decidí a favor dels francs. Veient que anava a morir, el compte Jofre demanà al comte Carles que fes quelcom per Catalunya i que veiés si podia donar-li un emblema per a les seves armes, ja que sols li dolia de morir sense haver pogut conquerir cap llorer de glòria per a poder-lo estampar damunt del camp de llis del seu escut. El comte Calb li respongué que bé prou que els acabava de guanyar, els llorers, i que ell mateix se’ls duia al damunt amb la sang que abundosament li brollava de les ferides. I, posant la seva mà damunt de la més sagnant ferida de Jofre, marcà amb el quatre dits sangosos quatre barres o ratlles damunt de l’adarga llisa en camp d’or i argent, i, des d’aleshores, quedà fundat i establert l’escut de Catalunya, fet amb la sang del primer dels seus comtes reis i fundadors del seu estat independent, el comte Jofre el Pilós de Barcelona.