La Mare de Déu de la Mercè
Una nit el rei Jaume somnià que la Marc Déu li parlava, que li retreia la conveniència que els cristians fessin més del que feien per redimir els fidels que, per accions de guerra o presos pels vaixells corsaris en les seves continuades incursions per les nostres costes, queien en mans dels musulmans. Aquests presoners es consumien per les presons de Moreria, on els feien treballar en les feines més dures i pesades, i gairebé no els donaven menjar, per la qual cosa la majoria emmalaltien i morien sense poder retornar a l’escalf de la seva llar. La Mare de Déu prometé al gran rei de baixar un dia a veure’l personalment per veure si hi havia manera d’organitzar la redempció dels captius, i li encarregà que mentrestant anés pensant quina podria ésser la manera eficaç d’assolir-ho.
El plany de la Mare de Déu va colpir l’esperit del rei, el qual cregué que, en efecte, calia procurar redimir els pobres cristians que queien en poder dels moros, dels quals mai més no es tornava a saber res; car, al mateix temps que preocupar-se de llur salvament com a homes, calia no oblidar que eren ciutadans i soldats reintegrats a la vida d’Estat. El rei dubtà de la veritat del somni i cregué que no havia passat d’una de tantes coses que es somnien, si bé la idea suggerida i trobada en somnis era molt lloable. Però l’endemà l’anaren a trobar el seu confessor sant Ramon de Penyafort i sant Pere Nolase i li contaren que la Verge se’ls havia aparegut, i els havia parlat de la necessitat de redimir els captius de Moreria. Davant de la miraculosa coincidència, tots tres convinguem i que no es tractava d’un de tants somnis, sinó que, en efecte, la cosa tenia un fons de realitat i era desig de la Mare de Déu de procurar el salvament i la redempció dels captius. Tols tres feren oració i prometeren davant d’una imatge de la Mare de Déu que farien el que podrien per satisfer el seu desig i la seva voluntat, que era també la llur.
La nit següent, la Verge es presentà una altra vegada en somnis als tres iniciats i els digué que l’endemà (en una hora que els va fixar) estiguessin reunits tots tres, ben sols, a la sala del Tinell del palau reial, on ella faria cap per parlar-los personalment. A l’hora anunciada, embolcallada en un núvol blau i acompanyada de nombrosos angelets, que li feien escorta, aparegué la Mare de Déu a la sala del Tinell. La Verge repetí als dos religiosos i al rei el seu desig i la conveniència d’organitzar, com mes aviat millor, un organisme especialment encarregat de la redempció dels captius. Acordareu la fundació de l’ordre mercenària, la qual procuraria de recaptar diners, per tots els mitjans possibles, per tal de comprar la llibertat dels presoners cristians en poder dels musulmans, que aquests solien vendre a bon preu. L’ordre rebé el nom de la Mercè, ja que es considerà com una gran mercè la que es feia als captius obtenint llur llibertat, i fou creada també una nova advocació mariana, la Mare de Déu de la Mercè, sota la protecció de la qual fou posada la nova ordre, que prengué també aquest nom.