98 / 100

Els ovnis són naus extraterrestres que visiten la Terra

Un dia vas caminant pel camp, veus una llum al cel que no pots identificar i, sense més, arribes a la conclusió que hi ha una invasió extraterrestre imminent. Quan algú et diu que potser hi ha altres explicacions respons: pots demostrar que el que dic no és cert? És clar. Com que resulta complicat demostrar que no hi ha milers de naus a punt d’aterrar a la Terra provinents de qui sap quin planeta llunyà, l’amant dels ovnis marxa convençut que la seva teoria és la correcta i que no cal perdre el temps amb altres opcions més senzilles, com fenòmens meteorològics, avions de proves o globus de tot tipus.

Tot plegat no té gaire sentit, però amb molta freqüència és la mena de raonaments que apliquen els amants del fenomen ovni. De totes maneres, s’ha de reconèixer que és molt més estimulant la visita dels habitants d’un altre planeta que no pas la visió d’un globus meteorològic. I, pel que sembla, per molta gent, a l’hora d’establir si una cosa és certa o no, el més important és el grau d’excitació que ens genera.

El més divertit dels ovnis és la gran quantitat de models que n’hi ha. N’hi ha d’allargats, de rodons, de formes geomètriques, altres de més aviat deformes… Alguns viatgen solets, altres van en grups, uns són més aviat petitons, mentre que alguns tenen dimensions gegantines… I el mateix passa amb els presumptes extraterrestres. En aquest cas, però, encara que els canviï el color i la textura de la pell o la mida dels ulls, acostumen a tenir una forma sorprenentment humana. Això sí, normalment tenen el cap molt gros. Com que han de ser molt intel·ligents, el mínim que podem demanar és que siguin capgrossos.

S’ha de reconèixer que ja és casualitat que milions d’anys d’evolució, en un planeta diferent i segurament amb unes condicions diferents, hagin donat unes criatures tan semblants a nosaltres. És més, en realitat acostumen a ser descrits exactament com ens imaginem que seria un humà molt evolucionat i intel·ligent.

I encara resulta més estrany el costum que tenen de fer un viatge tan fenomenalment llarg per limitar-se a fer uns quants senyals a uns pagesos d’Alabama o a uns pastors de Turquia i tot seguit marxar sense més. N’hi ha que diuen que els han segrestat i que els han fet uns quants experiments, normalment amb un cert contingut sexual. De nou, el comportament dels alienígenes sembla molt curiós.

Nosaltres muntaríem una expedició a un planeta llunyà per comportar-nos d’aquesta manera?

Finalment, és interessant que les aparicions d’ovnis van per tongades. Hi ha èpoques en què no se’n veuen gaires, mentre que en altres períodes sembla que la Terra s’ha convertit en un nus d’autopistes galàctiques. Podria ser que els extraterrestres tinguessin uns períodes preferents per fer el viatge, però que les onades d’ovnis coincideixin sovint amb l’estrena de pel·lícules relacionades amb el tema sembla més que una simple casualitat.

Naturalment, hi ha la possibilitat que tot sigui part d’una conspiració dels governs de tot el planeta amb races alienígenes que ens visiten i ens observen per motius que no acaben de ser clars. Però, com sempre, les conspiracions que inclouen tant personal resulten molt poc probables. Guardar un secret conegut per més de tres persones ja és difícil, no diguem com ho ha de ser un engany d’aquestes dimensions.

Tot plegat suggereix que, més que ser objecte de visitants extraterrestres, els humans tenim un sentit d’autocomplaença i egocentrisme fabulós. Si mirem al cel una nit estrellada, veurem milions d’estrelles a simple vista. I això és una part mínima de les que realment hi ha allà fora. Pensar que en aquesta enormitat nosaltres som tan importants per merèixer tantes visites és un comportament d’un infantilisme aclaparador. Som com nens que volem cridar l’atenció del pare, simplement que substituïm el pare per uns adults provinents d’un altre planeta que són més savis, més forts i que faran la justícia que ens mereixem, encara que potser no acabem d’entendre el seu comportament.

Justament el que opina un infant dels seus pares.