42 / 100

Els ratpenats són cecs

Malgrat que tenen mala fama, que la seva fesomia és francament lletja i que les llegendes que els envolten acostumen a ser d’allò més fosques, almenys hi ha una cosa que admirem dels ratpenats: la seva fantàstica capacitat d’orientar-se gràcies a l’eco. Un fenomen anomenat ecolocalització que altres animals també presenten, però del qual els ratpenats són el principal exponent. Sobretot si excloem els mamífers marins.

És ben sabut que, a l’hora de volar, el ratpenat detecta les seves preses i els obstacles gràcies als sons que emet i l’eco que pot detectar. La seva oïda escolta els ecos i en forma una imatge equivalent a la que nosaltres formem amb la llum i els ulls. Per això, hi ha experiments en què es pot veure un ratpenat volant perfectament amb els ulls tapats, però topant amb els obstacles si el que se li tapa són les orelles.

Però una cosa és que tinguin un sentit d’ecolocalització extraordinari, i una cosa diferent és que aquest sigui l’únic sentit de què disposen. Certament, hi ha algunes espècies de ratpenats que viuen en cavernes i que tenen els ulls totalment atrofiats. Viuen en un indret on no hi ha llum i, igual que la majoria de la fauna troglodita, han perdut la capacitat de fer servir un sentit que en realitat no feien servir mai. Però aquests són una excepció. Són cecs no per ser ratpenats, sinó perquè viuen en coves.

La resta de ratpenats, la gran majoria, aquells que veiem als capvespres volant mentre devoren mosquits i altres insectes, sí que tenen sentit de la vista i sí que el fan servir. Certament, per orientar-se i per caçar, el seu sentit principal és l’ecolocalització, però la vista també la fan servir.

Nosaltres som animals eminentment visuals, però això no vol dir que no fem servir l’oïda o l’olfacte simultàniament amb la vista. Un soroll fort ens pot fer girar, i podem anar seguint el so d’unes trepitjades o trobar un salt d’aigua no per la vista, sinó seguint la remor que fa. Fins i tot amb el tacte, seguint la humitat, podem orientar-nos en ocasions per saber la direcció d’un riu o del mar.

Doncs als ratpenats els passa el mateix. Disposen d’un sistema de navegació extraordinari que ens costa d’imaginar, però això no vol dir que sigui l’únic sentit que poden fer servir. El problema el tenim nosaltres i la nostra tendència a simplificar les coses. Si el ratpenat pot localitzar els mosquits gràcies a l’eco, ens sembla fabulós i donem per fet que la resta dels sentits són irrellevants. Per tant, assumim que no els tenen.

Però els ratpenats no són cecs. No han perdut els ulls ni la capacitat de veure-hi. La vista els és molt útil per tornar als seus caus, per orientar-se en llargues distàncies i per a moltes altres activitats. A més, durant molt temps es va pensar que únicament hi veien en blanc i negre, ja que no disposen de les cèl·lules especialitzades a captar llums de diferents longituds d’ona, però recentment s’ha vist que en realitat sí que poden discriminar colors, i fins i tot poden captar imatges a la banda de l’ultraviolat. De manera que, encara que segurament les imatges que formen els seus ulls no siguin tan perfectes com les nostres, almenys veuen un ventall de colors que nosaltres no captem.

Ben mirat, seria molt interessant poder imaginar quina és la imatge mental que es fa el ratpenat del que l’envolta. Una imatge generada a partir d’informació visual en colors que nosaltres no captem i d’informació auditiva amb uns ecos que nosaltres no sentim.

El resultat final de tot això segur que ha de ser un món ben particular.