72 / 100

La Lluna només es pot veure de nit

De petits ens deien que, de nit, surten la Lluna i les estrelles, cosa que, com a generalització, ja és correcta, però és un error agafar-s’ho al peu de la lletra, perquè la Lluna es pot veure de dia moltes vegades. Per comprovar-ho n’hi ha prou de mirar el cel ocasionalment, però, encara que sembli mentida, hi ha molta gent, sobretot habitants de les grans ciutats, que mai no ho fan, això. I aleshores se sorprenen quan els dius que la Lluna sí que es pot veure, de vegades fins i tot al migdia.

Els moviments de la Terra i la Lluna són senzills, però es combinen de manera que acaben resultant una mica complicats. Per començar, la Lluna fa voltes al voltant de la Terra, i fa una volta completa cada vint-i-vuit dies: un cicle lunar. Al llarg d’aquest cicle, estarà il·luminada directament pel Sol, quan diem que hi ha lluna plena; estarà il·luminada per un costat, mentre es trobi en la fase minvant; deixarà d’estar il·luminada, almenys des del nostre punt de vista, i parlarem de lluna nova, i finalment tornarà a veure’s la claror pel costat contrari, quan entri en fase creixent.

Això vol dir que la Lluna de vegades es troba entre la Terra i el Sol, i altres vegades és al costat oposat. I això no té res a veure amb el fet que sigui de dia o de nit. El dia i la nit tenen relació, com tots sabem, amb el gir que fa la Terra sobre si mateixa. De manera que, des del nostre punt de vista, durant unes quantes hores estarem encarats cap a la Lluna, estigui en la fase que estigui, i, durant unes altres hores, la Lluna estarà sobre l’altre costat de la Terra.

Si quan tenim la Lluna a sobre resulta que és de nit, doncs excel·lent! La podrem veure amb tota mena de detalls perfectament il·luminada sobre el fons fosc del firmament. Però, a mesura que la nit avanci, a mesura que la Terra vagi girant, la Lluna anirà amagant-se per l’horitzó fins que desaparegui. De nou, això és independent de la fase en què es trobi.

Però hi ha moltes ocasions en què tenim la Lluna a sobre quan encara estem encarats cap al Sol. I, aleshores, encara que sigui de dia, la Lluna es pot veure també sense problemes: una esfera o una franja il·luminada sobre el cel blau. Naturalment, la visibilitat és menys clara, ja que el contrast amb el fons és molt menys marcat que durant la nit, però la Lluna és allà. I es pot veure encara que el Sol estigui prou alt al cel.

El més curiós és que hi ha qui es sorprèn d’aquest fet, perquè això indica que no tenen clars els moviments de la Terra i la Lluna, cosa que pot ser perfectament possible, ja que ningú no està obligat a comprendre’ls, i realment cal pensar-hi una mica abans de tenir-los clars. Al capdavall, hi ha la rotació d’uns i altres i les translacions al voltant del Sol o de la Terra, però també hi ha les nutacions, les precessions i molts altres moviments menys evidents que ja cauen en el camp dels experts en la matèria. Les combinacions de tots aquests moviments plegats poden resultar poc evidents i confoses a primera vista.

Però el que sobta és el fet que no s’hi hagin fixat mai, que hi hagi qui creu que la Lluna no es veu de dia, malgrat que simplement han d’alçar la mirada per comprovar-ho. Realment hi ha moltes persones que mai miren el cel, mai miren al seu voltant, i si ho fan és únicament per mirar allò que volen veure, mentre que ignoren olímpicament tota la resta.

Una actitud que sempre és de savis mirar d’evitar.