48 / 100

Els animals tenen un sisè sentit que els avisa de les catàstrofes naturals

Una de les imatges típiques que corren al voltant de terratrèmols, huracans o tsunamis és la de grups d’animals que mostren un comportament estrany abans que arribi la catàstrofe. De seguida imaginem grups d’animals salvatges fugint de la zona, estols d’ocells ennegrint el cel a mesura que marxen volant, i animals domèstics donant-se cops contra els tancats en un intent desesperat de fugir de la zona on ells saben que passarà alguna cosa.

Hores després, quan el drama ja s’ha consumat, els supervivents s’adonen que els animals ja preveien el que s’apropava. Per desgràcia, els humans, que ja no sentim els senyals que ens envia la natura, no els vam fer cas i el preu va ser un gran nombre de víctimes.

Com que aparentment els animals van notar alguna cosa que els humans no percebien, deduïm que tenen un sisè sentit misteriós. Una manera de copsar que alguna cosa no va bé i que el millor és marxar de la zona. Un sisè sentit inexplicable però molt real per a qualsevol que veiés com n’estava, de nerviós, el bestiar.

Però segurament aquest sisè sentit no és més que un ús eficient dels sentits normals. I, amb tota seguretat, la seva eficàcia està molt exagerada en la nostra imaginació. Certament molts animals es comporten de manera sorprenent abans d’una catàstrofe natural, però no pas tots i no sempre. Quan va tenir lloc el tsunami de l’any 2004, que va colpejar les costes de l’oceà Índic, la resposta dels animals va ser ben variada. Per començar, molts animals salvatges van morir ofegats. Cap sisè sentit els va avisar de res, o potser l’avís va arribar massa tard.

Altres sí que van buscar refugi en zones allunyades de la costa. Això indica una mena de pressentiment? Doncs segurament l’explicació és més normal. Els humans tenim una oïda raonablement bona, però el marge de longituds d’ona que podem captar és relativament limitat. Altres animals poden detectar sons molt més greus que no pas nosaltres, i això potser els va salvar la vida. Probablement l’explicació és que alguns animals, com els elefants i altres, van poder sentir la vibració de les onades que s’apropaven des del fons del mar. Per a nosaltres, aquella vibració era completament inaudible, però per a alguns animals era perfectament detectable i, amb tota seguretat, profundament inquietant o amenaçadora.

Els animals que van sentir l’onada van poder allunyar-se i salvar-se. No era un sisè sentit, simplement que van fer servir les orelles.

Altres vegades el que noten és el canvi en la pressió atmosfèrica. Quan s’acosta una tempesta, la pressió atmosfèrica baixa molt de pressa. De fet, com més intensament i ràpidament baixi la pressió, més forta serà la tempesta. I aquests canvis de pressió els organismes els detecten. Els insectes volen nerviosos, els ocells també, i fins els humans els notem en forma de mal de cap, mal a les articulacions i tensió a l’ambient.

Si tot això ho noten els animals en una tempesta normal, no cal dir quan s’acosta un huracà, el germà gran de totes les tempestes. La caiguda de pressió és més forta que mai, i els animals ho noten. I moltes persones també, encara que no acabin de comprendre què els passa.

En el cas dels terratrèmols, el que els animals detecten són les alteracions en el camp elèctric de la Terra poc abans del sisme. Òbviament, això s’aplica únicament als animals que disposen de sistemes que els permeten notar camps elèctrics, un mètode que fan servir per orientar-se, alguns, o per detectar preses, els altres. De nou, no es tracta d’un sentit misteriós, sinó de l’aplicació dels sentits que habitualment tenen els animals per a la seva vida diària. Uns sentits que nosaltres no tenim, o que fem servir de manera diferent.