78 / 100

Einstein era un mal estudiant i treia males notes en matemàtiques

Aquest mite ha estat un consol per a molts estudiants que lluitaven infructuosament amb els misteris de les matemàtiques o de l’escola en general, i de pares que veien com els fills no se’n sortien en els estudis. Si fins i tot el prototip del savi que va ser Albert Einstein també va ser un mal estudiant, encara hi ha esperances que el nen acabi essent un geni, malgrat les males notes!

Però, ai! El cas és que aquesta excusa no serveix. La realitat és que Einstein treia bones notes, fins i tot molt bones, i especialment en matemàtiques.

I l’origen de la llegenda de les seves males notes és d’aquells completament absurds. L’inici sembla que és el fet que l’any 1895 Einstein es va presentar a les proves per accedir a l’Institut Politècnic Federal de Zuric…, i no les va passar.

Era un mal estudiant? No. El problema va ser que l’examen incloïa una prova de francès, un idioma que Einstein no dominava.

Però el més flagrant va ser l’error comès per alguns dels seus primers biògrafs, que van veure que les notes d’Einstein a l’escola eren habitualment d’1 o 2, i que posteriorment va millorar, però que mai no va passar de treure un 6. Un nivell molt menor del que s’espera del gran savi del segle XX.

La realitat, però, és que qui no era gaire bo en la seva feina era el biògraf que va recollir la informació, que va confondre el sistema de qualificacions escolars de Suïssa i d’Alemanya!

Certament, Einstein treia 1 o 2 a la majoria d’assignatures al principi de la seva etapa escolar. Però és que en aquell temps, a Suïssa, les notes anaven entre l’1 i el 6. I la màxima puntuació era l’1! Just al revés de com puntuem actualment. De manera que, si el noi treia 1 i 2, tenia unes qualificacions excel·lents!

Però sembla que això d’anar fent reformes educatives no és un invent actual. Al llarg del temps tots els governs no paren de modificar el funcionament dels plans d’estudis i de les escoles en general. I, malgrat tot, els estudiants sempre surten més o menys igual de formats. El cas és que, en un moment concret, a Suïssa van fer una reforma en la manera de puntuar i les qualificacions es van invertir. Aleshores ja va passar a ser un sistema més semblant al nostre, en el qual les notes baixes corresponen a qualificacions baixes. Però la puntuació seguia anant de l’1 fins al 6. Per això Einstein no treia mai notes superiors al 6. Simplement era la màxima puntuació possible!

Alguns historiadors no van tenir en compte aquests detalls. Van mirar simplement les notes i es van sorprendre de trobar puntuacions inesperadament baixes. Com que aquest detall resultava molt sorprenent, i segurament pel fet que ens feia a tots molt propers al geni, de seguida va donar lloc a la llegenda.

Una altra cosa era l’opinió que els professors tenien d’Einstein. El sistema escolar d’aquell temps estava molt basat en la memorització i en l’autoritat dels professors. Els estudiants que podien aprendre pel seu compte i que mostraven tendència a tenir idees contràries a les de l’autoritat establerta no eren gaire ben vistos pels professors. I, al mateix temps, aquesta mena d’estudiants no havien d’estar gaire a gust en ambients acadèmics com aquells.

Sembla que ni Einstein ni els seus professors van acabar tenint gaire bon record els uns dels altres.