31 / 100

La dieta vegetariana és més sana

Amb el tema de les dietes cal anar amb peus de plom, perquè gran part dels defensors d’unes o altres tenen actituds quasi religioses respecte a les bondats o maldats d’una o altra forma d’alimentació. I de seguida es deixen anar afirmacions massa exagerades, en sentit positiu o negatiu, que demostren més les conviccions de la persona que no pas que una dieta determinada sigui saludable o poc saludable.

Per això, per començar cal deixar clar que una dieta vegetariana ben feta és perfectament saludable. Els seus detractors poden dir que és fàcil tenir carències vitamíniques o altres problemes, però la clau és fer la dieta ben feta. I això és una cosa que s’aplica a tota mena de dietes.

Certament, hi ha dietes que són intrínsecament dolentes per a la salut. Si algú s’aixeca un dia i decideix alimentar-se únicament de sucre, doncs segur que allò serà perjudicial. Igual que si algú intenta viure únicament d’hamburgueses comprades en restaurants de menjar ràpid. Però ara no parlo d’aquesta mena de ximpleries, sinó de l’essència de la dieta vegetariana. Aquella que exclou els aliments d’origen animal.

Aquí també hi ha matisos. Hi ha qui hi inclou ous i llet, mentre que altres limiten la seva alimentació al regne vegetal (i fongs). Però aquests resulten detalls menors. En un cas és més fàcil aconseguir la varietat necessària per aconseguir una nutrició completa, i en altres casos resulta més complicat, però també és perfectament possible. Els defensors més radicals d’aquestes dietes afirmen sense dubtar que la seva alimentació és més sana que la que inclou carn o peix.

I aquesta afirmació és la que no és certa. En tot cas, hi sobra la paraula més. Que la dieta vegetariana sigui sana és una cosa. Que sigui més sana que una dieta omnívora equilibrada és el que no és correcte. Una dieta que inclogui carn, peix i vegetals també pot ser perfectament sana. Tant com la vegetariana, i d’una manera més fàcil.

La clau és la mateixa que en el cas del vegetarianisme. Cal que sigui equilibrada, variada i assenyada. El que no es pot fer és, com fan de vegades, comparar una dieta vegetariana amb una altra basada en aliments precuinats. Si ho fem així, evidentment que el més sa és el vegetarianisme. Però això és trampa.

Al final, l’important d’una dieta sana és que ens aporti tots els nutrients necessaris per al bon funcionament de l’organisme. Sense dèficits ni excessos. I la veritat és que el marge de maniobra que tenim per aconseguir-ho és molt, molt gran. El nostre organisme pot agafar una quantitat enorme d’aliments i processar-los per extreure’n l’energia i els materials necessaris d’una manera fàcil i automàtica. A partir d’uns aminoàcids, en podem fabricar altres, podem fer i desfer amb els sucres, podem processar els greixos i podem reciclar bona part del que ingerim. Hi ha excepcions, com les vitamines, que no les podem fabricar de cap manera, i no hi ha més remei que assegurar-nos que les ingerim. I això podem fer-ho tant a partir d’aliments vegetals com d’origen animal.

El que passa és que, per gran que sigui el marge de què disposem, els humans ens les enginyem per sobrepassar-lo. Mengem en excés, amb dietes basades en pocs aliments, amb molta sal i un excés increïble de calories. El cos pot fer i desfer, però dins uns límits.

Per tant, fer una dieta vegetariana és una manera de tenir cura de l’alimentació. D’assegurar-se que ens alimentem equilibradament. I en aquest sentit és sana. Però tenir cura de l’alimentació i menjar equilibradament també es pot fer amb una dieta que inclogui tot tipus d’aliments. I aquesta també serà una dieta perfectament sana, de cap manera menys sana que qualsevol altra.