38 / 100

El sucre morè és més saludable que el sucre blanc

Quan es parla de salut i de sucre, cal parar l’orella amb atenció, perquè, per a molta gent, més sa vol dir simplement “que engreixa menys”. I en aquest sentit, els dos tipus de sucre són pràcticament iguals. No exactament iguals, però les diferències són tan petites que a la pràctica resulten irrellevants.

Per aconseguir sucre a partir de la canya de sucre, les canyes es trituren, es premsen i se’ls afegeix aigua calenta per extreure’n tota la sacarosa possible. A partir d’aquí, es pot deixar cristal·litzar i n’obtindrem el sucre morè autèntic. Al voltant del 98% del producte serà sacarosa, i la resta serà el que s’anomena melassa, una pel·lícula que envolta els cristalls de sucre i que conté més sucres, uns quants minerals i algunes vitamines. És la presència d’aquests compostos el que fa que es consideri més sa aquest sucre que el blanc, més refinat i que ha perdut aquesta melassa.

Per obtenir el sucre blanc, es necessiten alguns passos més de purificació, justament per eliminar tot el que no sigui sacarosa pura i dura i obtenir un sucre blanc amb el 99% de puresa. La purificació es fa afegint-hi diòxid de sofre en forma de gas. Això el blanqueja i ajuda a eliminar-ne les impureses. Tot seguit es fa evaporar l’aigua, es deixa cristal·litzar i els cristalls es recullen per centrifugació. Un cop assecats, ja tenim el típic sucre blanc que posarem al cafè.

De totes maneres, encara es pot purificar més, i obtenir el sucre refinat extrablanc, que és sacarosa en un 99,8% com a mínim.

Però tot plegat resulta una mica enganyós. Les quantitats de vitamines i minerals que podem obtenir del sucre són realment molt baixes. Si intentéssim cobrir les nostres necessitats d’aquests compostos únicament a partir del sucre tindríem un problema nutricional molt greu. Però, a la pràctica, aquestes vitamines i aquests minerals no ens fan cap falta, ja que els traiem de la resta del menjar. Per tant, valorar si preferim sucre morè o blanc per qüestions sanitàries resulta una mica estrafolari. La decisió hauria de ser bàsicament per les preferències en el gust, o fins i tot estètiques.

I, a més, cal anar amb compte. Com que sí que es diu que un és més saludable que l’altre, moltes vegades es comercialitza sucre morè que, en realitat, és sucre blanc ja refinat al qual afegeixen després una capa de melassa per donar-li el color fosc característic. De manera que, si preferiu el sucre morè, és important que mireu atentament l’etiquetatge per saber exactament quina mena de sucre us estan oferint.

Del sucre sovint es diu que únicament aporta calories buides. Això sona molt malament, però en realitat l’únic que indica és que, del sucre, en traurem bàsicament energia, però no nutrients a partir dels quals puguem sintetitzar altres compostos necessaris. En una dieta normal no hi ha cap problema a incloure-hi sucre, sempre que sigui en quantitats moderades. I si fas una dieta normal, mínimament equilibrada, les diferències nutritives entre el sucre morè i el blanc ja no t’han d’amoïnar en absolut.

Aleshores simplement caldrà triar si el volem ros, morè, blanc, refinat, de gra petit, de gra gruixut… Hi ha moltes varietats de sucre que ens permeten jugar amb els matisos i sofisticar-lo tant com vulguem a l’hora de servir-lo.