93 / 100

Una moneda que caigui d’un edifici prou alt pot matar una persona

Una bala disparada per un fusell pesa relativament poc. Si algú ens la tira a la cara amb la mà, potser ens podrà fer una mica de mal, però poca cosa més. En canvi, si ens la disparen, ens matarà sense problemes. La diferència es troba en la velocitat del projectil. L’energia que porta, si es mou lentament, no pot trencar els teixits del nostre cos, però si la velocitat és prou gran, aleshores sí que l’energia és suficient per travessar-nos a nosaltres (i matar-nos), o per foradar una fusta, o fins i tot per clavar-se en un bloc de ciment.

Per tant, si una moneda, que certament pesa poc, cau des d’un edifici prou alt, a mesura que s’acceleri per la gravetat anirà adquirint més i més energia fins que, al final, aquesta pot ser suficientment elevada per matar algú si, per mala sort, li cau al cap, no?

Doncs no.

Encara que aparentment en el raonament del principi ho hem tingut tot en compte, a la vida real hi ha més factors que participen en el sistema. La moneda aniria accelerant i agafant cada vegada més velocitat únicament si caigués en un planeta sense atmosfera. Però la Terra sí que en té, d’atmosfera, i s’ha de tenir en compte, ja que el fregament de la moneda amb l’aire frenarà la caiguda.

Aquest fre per l’aire no és una qüestió menor a l’hora de calcular la velocitat de la moneda. Hi ha una cosa anomenada velocitat terminal, que és la velocitat màxima que pot agafar un objecte que cau a través d’una determinada atmosfera. Això depèn de la densitat de l’aire i del pes de l’objecte. I el cas és que una moneda d’un parell de grams no pot caure gaire més de presa que uns deu o dotze metres per segon.

L’important és que tant és la distància des de la qual caigui. Primer començarà a accelerar fins a arribar a la seva velocitat terminal, i a partir d’aquell moment ja no caurà més ràpidament, és igual el temps que estigui caient.

I, a deu metres per segon, una moneda ens pot fer mal, però no és previsible que pugui matar un adult.

El mateix raonament s’aplica si es dispara una bala a l’aire: s’anirà frenant fins que comenci a caure de nou. Però la velocitat amb què arribi a terra no serà la mateixa que tenia quan l’hem disparat. De nou, la velocitat terminal imposarà el seu límit. Encara que una bala pesa més, i jo ja no m’hi posaria a sota.

De vegades es produeixen morts per bales disparades a l’aire. I sempre és difícil esclarir si realment s’havien disparat a l’aire. De totes maneres, i si assumim que el tret sí que es va fer sense mala intenció, el raonament de la velocitat terminal s’aplica únicament al moviment vertical. En ocasions es parla de trets a l’aire, però que en realitat són amb un angle més o menys inclinat. Aleshores les bales poden mantenir prou energia en el moviment horitzontal com per matar algú.

De totes maneres, el millor és no tirar monedes, ni res, des de cap edifici. També estaria bé que s’abandonés aquest costum que hi ha en alguns indrets d’anar fotent trets a l’aire per celebrar alguna cosa. Si volen fer soroll i sentir-se molt valents, què tenen de dolent les bales de fogueig?