84 / 100

Al zodíac hi ha dotze signes

Si hi ha una cosa que posa molt nerviosos els astrònoms és que els confonguin amb astròlegs. És comprensible, perquè hi ha poques coses més oposades a la ciència de l’astronomia que l’astrologia. Però el tema dels horòscops, de l’efecte dels astres sobre l’esdevenidor, o sobre el caràcter de les persones, o sobre els grans esdeveniments mundials, té un innegable atractiu màgic que explica per què hi ha una secció fixa dedicada a l’horòscop als diaris.

I això que l’astrologia no resisteix la mínima anàlisi rigorosa! Moltes de les correlacions que fa mil·lennis es van fer a l’antiga Mesopotàmia han anat canviant a mesura que anàvem coneixent més i més l’Univers. Es va descobrir Urà, i després Neptú, i desprès Plutó, i l’astrologia els va adjudicar un signe i uns efectes. Ara Plutó deixa de ser un planeta, o bé se n’afegeixen molts de nous, com Eris i altres, i no tinc clar què faran amb els horòscops.

A més, fa molt temps que es coneix un moviment subtil de la Terra conegut com precessió dels equinoccis que fa que els càlculs dels antics dissenyadors de l’horòscop vagin quedant de mica en mica modificats. En teoria, els nascuts sota el signe d’Àries ho són perquè durant aquell període de l’any el Sol passa per davant de la constel·lació d’Àries. Però això era abans. Ara, i per culpa de la precessió dels equinoccis, els nascuts sota Àries en realitat neixen quan el Sol passa pel davant de Peixos.

Però tant se val. No deixarem que una bonica creença s’espatlli per la fredor de les dades.

Ara bé, algunes dades resulten empipadores. Per exemple, l’horòscop està constituït per dotze signes, que corresponen aproximadament als dotze mesos de l’any. Però al zodíac no hi ha dotze constel·lacions. N’hi ha tretze!

Quan el Sol fa el seu viatge aparent durant tot un any, ho fa seguint una línia imaginària al voltant del cel que s’anomena eclíptica. I els antics van descriure una sèrie de constel·lacions fetes agrupant estrelles de manera que en resultessin figures imaginatives. Les constel·lacions que es troben sobre l’eclíptica s’anomenen zodíac perquè la majoria són d’animals, reals o imaginaris. Com si fos un zoo.

Però entre Escorpí i Sagitari resulta que hi ha una constel·lació anomenada Ofiuc (el Serpentari), i aquesta se la van saltar. Segur que hi ha motius històrics per justificar-ho, però de nou topem amb les arbitrarietats de l’horòscop, encara que n’hi ha tantes que tant se val. De totes maneres, si hagués nascut aquells dies de l’any, seria escorpí?, o realment hauria de dir que sóc d’Ofiuc? Què té de dolent el pobre Ofiuc? Potser algú que no està d’acord amb el seu signe és perquè en realitat ha nascut sota el signe d’Ofiuc, amb unes característiques totalment diferents! I, ben mirat, quines són les característiques dels d’Ofiuc? I finalment… Qui les decideix?

És una mena de discussió que, simplement, no té sentit. Una creença és una creença. Si algú creu fermament que la forma en què li cau la caspa dels cabells té alguna influència sobre el seu futur, doncs difícilment es pot discutir res.

El més empipador és quan apareixen notícies que diuen que algun president dels Estats Units pren decisions importants en funció dels consells dels seus assessors astrològics. Aleshores sí que cal recordar que l’horòscop és divertit, que serveix per entaular converses, que permet lligar de vegades…, però que no té cap validesa real.

Malauradament, tampoc serveix de res. Un astròleg com Déu mana de seguida em dirà que sóc jo el que està equivocat, però que, com a bon exemple d’algú nascut sota el signe d’Àries, defenso les meves conviccions amb entusiasme i sense pensar gaire.

Naturalment, si fos Cranc em dirien que el que passa és que sóc molt tancat, i si fos Capricorn dirien que em nego a acceptar coses poc racionals, i si fos… Està bé, això de tenir sempre una explicació per al que sigui. Segurament és trampa, però què hi farem.