33 / 100

La dieta de la dona pot determinar el sexe dels fills

Al llarg del temps el sexe dels fills ha estat motiu d’expectació. Actualment, als països desenvolupats no passa de ser un detall més, però durant molt temps era un factor que podia decidir el futur de la família. Un nen representava una font d’ingressos, una mà de treball i una garantia de millorar el benestar. Una filla, en canvi, era un conflicte que obligava a disposar d’un dot per casar-la, i que fins aleshores era una boca més per alimentar que reportava poca cosa a l’economia familiar. En realitat, les coses no eren exactament així, però aquesta era la manera com es plantejaven massa sovint.

I encara era més important quan es tractava de famílies de la reialesa. El sexe del fill era determinant per al futur del regne. La història de molts països ha estat condicionada pel fet que naixés un nen o una nena a palau.

Com que, en general, la preferència era pels mascles, s’han anat fent tota mena d’intents per assegurar que el descendent fos un nen. Uns intents més o menys imaginatius que, curiosament, quasi sempre han actuat sobre la mare. Al capdavall, ella era la que portava endavant la gestació. La criatura s’anava desenvolupant al seu ventre, de manera que semblava raonable fer coses a la mare perquè tinguessin algun efecte sobre la criatura en formació.

Habitualment s’ha intentat amb la dieta, amb l’esperança que els aliments que entren al cos de la mare acabin per actuar sobre el fill. Era clar que una dieta pobra feia que els nens naixessin febles o prematurs, de manera que, per què no havien de tenir algun efecte sobre el sexe?

Fins i tot es van fer llistes d’aliments amb propietats masculines o femenines. Això es podia basar en l’energia que proporcionava l’aliment en qüestió o simplement en l’aparença externa que tenia. Naturalment tot plegat no tenia cap efecte, però com que una de cada dues vegades que feien la dieta efectivament naixia un nen, durant molt temps es va mantenir l’esperança en la seva efectivitat.

Ara ja tenim clar que el sexe dels fills, que està determinat pel tipus de cromosomes que tingui, no depèn de la mare, sinó del pare. La mare sempre cedirà un cromosoma X a l’embrió, mentre que els espermatozoides del pare poden aportar un altre cromosoma X (i l’embrió es desenvoluparà com una nena) o bé un cromosoma Y (i el que creixerà serà un nen).

Naturalment, cap dieta que faci la mare a partir d’aquell moment no podrà modificar la càrrega cromosòmica que porti la criatura. És una dada perfectament coneguda i, malgrat tot, encara hi ha qui creu que la dieta pot tenir-hi algun efecte. També es proposa fer la dieta abans de la fecundació, com si el fet de menjar més cogombres o menys musclos pogués tenir algun efecte en el camí que seguiran els espermatozoides o facilitar el camí a uns més que als altres.

No cal dir que cap d’aquests sistemes funciona. Actualment, si es vol seleccionar el sexe dels fills in vitro per evitar malalties relacionades amb el sexe, caldria recollir els espermatozoides i separar els que porten el cromosoma X dels que porten l’Y amb tècniques realment complexes. Al final és més senzill fecundar uns quants òvuls, analitzar quin cromosoma tenen i després implantar únicament els que triem, mascles o femelles.

Curiosament, el que pràcticament mai no es proposa és modificar la dieta dels pares. Al capdavall, són ells els que determinen el sexe dels descendents. El cas és que tampoc no funcionaria, però almenys tindria més sentit.