86 / 100

La gossa Laika va ser el primer animal que va passar uns quants dies a l’espai

Als anys seixanta, en plena cursa espacial, un animal es va fer famós arreu del món. La gossa Laika va ser el primer ésser viu que es va enviar a l’espai a bord de la nau Sputnik 2. La propaganda soviètica va explicar que l’animal havia estat entrenat per adaptar-se a les reduïdes dimensions de l’habitacle i que se l’alimentava amb un menjar de consistència gelatinosa i molt hidratat perquè no li faltés aigua.

La Laika era una gossa abandonada que va ser capturada als carrers de Moscou. No era perquè sí. La idea era que els gossos que s’han hagut d’espavilar solets havien de ser més adaptables i resistents que els que sempre han viscut cuidats pels seus amos. La Laika no era l’únic animal que es va entrenar. Dos gossos més, Albina i Mushka, també van ser ensinistrats, i els van situar en habitacles progressivament més petits durant uns quants dies.

Inicialment també es va dir que després d’una setmana a l’espai la nau tornaria a la Terra gràcies a un sistema de paracaigudes. Fins i tot es van fer fotos de la gosseta en sortir de la nau després de l’aterratge.

De seguida, però, van començar els desmentiments. Les imatges de la gossa de nou a la Terra va resultar que eren un muntatge, que es va fer evident quan algú es va adonar que, en lloc d’una gossa, el que sortia de la nau era un gos. Les autoritats soviètiques es van desentendre d’aquella història i van reconèixer que la nau no tenia cap sistema per tornar a la Terra. Van dir que, passada una setmana, s’havia aplicat una eutanàsia indolora a la pobra Laika, abans que se li esgotés l’oxigen.

Però això encara era una versió amable de la realitat. Primer aquella setmana es va reduir a quatre dies, i de mica en mica els rumors es van anar disparant. Però, en aquells temps, l’hermetisme era a l’ordre del dia, i no hi havia manera de saber del cert què havia passat. No va ser fins anys després, quan el mur de Berlín ja havia caigut, que es va saber la veritat.

L’any 2002, Dimitri Malashenkov, un membre de l’Institut de Problemes Biològics de Moscou, va revelar que la pobra Laika només va sobreviure unes poques hores al llançament de la nau. L’estrès causat pel pànic i sobretot les altes temperatures van causar la mort de la pobra gossa abans de les set hores de vol, quan tot just havia fet un parell d’òrbites al planeta.

El científic va reconèixer que, a causa de les presses per la mateixa inèrcia de la carrera amb els americans, el disseny del sistema es va enllestir sense tenir temps de preparar un sistema de control de la temperatura interior que funcionés correctament. Com que l’important aleshores era sobretot l’efecte propagandista, el destí de la Laika no importava gaire als que prenien les decisions a alt nivell.

Després de la Laika, la Unió Soviètica encara va enviar uns quants gossos més a l’espai. Fins a una dotzena, dels quals uns pocs van poder tornar vius al planeta. Però tota la fama, potenciada per la maquinària de propaganda estatal, va ser, naturalment, per a la malaurada pionera, la Laika.