56 / 100

L’evolució no és fiable, ja que únicament és una teoria

El llenguatge és la millor eina que tenim per comunicar-nos, però que sigui la millor no vol dir que sigui perfecta. En ocasions, el llenguatge dóna lloc a errors o, pitjor, ens permet fer trampes gràcies a ambivalències i polisèmies. Un exemple que apareix amb freqüència, sobretot en el tema de l’evolució, és rebutjar part del coneixement científic dient, amb un cert to de menyspreu, que “allò és únicament una teoria”.

I la trampa és que la paraula teoria té dues interpretacions que, a més, són radicalment diferents. En llenguatge normal, col·loquial, podem dir que alguna cosa podria passar, però només en teoria. Això té una certa connotació negativa. Si esperes un ascens i el cap comença dient: ”en teoria tu hauries d’ocupar aquest lloc”, malament! El lloc no serà per a tu. Una teoria és, segons el diccionari: “Coneixement especulatiu, principis generals d’una matèria, d’un art, etc., amb independència de les aplicacions”.

La clau és que és una especulació. I especular, podem especular amb tot. Per tant, podria semblar que la teoria de l’evolució, la teoria de la relativitat o la teoria atòmica són pures especulacions. Una feblesa que els creacionistes, per exemple, no es priven de recordar.

Però el cas és que al diccionari hi ha més accepcions de teoria. Per exemple: “Principi general, fórmula, ideats per tal d’explicar cert ordre de fets”. I una altra és: “Cos complet i sistemàtic de teoremes sobre una matèria”. En aquest cas, cal recordar que un teorema és una “proposició demostrable a partir de certs axiomes o de proposicions ja demostrades”.

Què ens diu tot això? Doncs que, en ciència, una teoria no és en absolut una especulació que podem fer sense més ni més. Una teoria és el marc conceptual més sòlid de què disposem sobre una matèria determinada. Poca broma!

En ciència hi ha uns quants conceptes que moltes vegades es barregen o es malinterpreten. Per exemple, una llei. En ciència, una llei és una “regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa”. Això vol dir que és la descripció d’un mecanisme que fa que les coses passin d’una determinada manera. Com les lleis de Mendel, que ens diuen com seran les generacions descendents de determinats progenitors pel que fa a un caràcter genètic determinat.

Una llei ens diu com seran les coses. Una teoria ens explica per què són així.

Però una teoria ha de complir algunes característiques. En primer lloc, i potser la més important, és que ha de ser possible posar-la a prova. Podria ser que fos errònia, de manera que ha d’haver-hi alguna manera de veure si les seves prediccions són errònies. Per això el creacionisme no és una teoria científica: de qualsevol observació es pot dir que “Déu va fer-ho així”, i mai podríem demostrar que això és fals. És el que passa amb la religió i Déu. Senzillament són coses que no entren en l’àmbit d’actuació de la ciència.

Una altra característica és que ha de permetre fer previsions de coses que encara no hem observat. Si no fos així, quina utilitat tindria?

Ara bé, cal tenir present que totes les teories que fem els humans són incompletes o errònies. Quan Einstein va fer la teoria de la relativitat no va invalidar la teoria de la gravitació universal de Newton. Simplement va construir una teoria més gran que explicava més coses. Ara, la teoria de Newton és un cas concret de la teoria de la relativitat.

I, per molt correctes que ens semblin les teories actuals, sempre les estem posant a prova. Mai no es pot descartar que demà aparegui una dada que no hi encaixi, o que no pugui explicar-se segons la teoria. Aleshores caldrà refer-la o abandonar-la per bastir-ne una de nova.

Encara que diguin que els científics som immobilistes, que no acceptem res que contradigui les teories que coneixem, a tots ens encantaria demostrar que alguna teoria actual és incorrecta i que la podem millorar.

Aconseguir-ho vol dir premi Nobel garantit. Almenys en teoria!