06 / 100

Un disgust pot fer que els cabells es tornin blancs en una nit

Hi ha una dita que afirma que “les aparences enganyen”, i en el mite de l’emblanquiment dels cabells per culpa d’un esglai, un disgust o un gran estrès les aparences acostumen a enganyar. Cal dir que hi ha referències de personatges històrics que han mostrat un emblanquiment sobtat dels cabells en moments crítics de la seva vida. Un clàssic és el de Maria Antonieta la nit abans de ser executada. Naturalment, la nit abans de la teva mort es pot considerar un moment de molta tensió, i que sortís amb els cabells sobtadament blancs va ser molt comentat. Però segurament la situació es va exagerar notablement.

El que fa que no sigui possible un emblanquiment sobtat és el fet que l’emblanquiment dels cabells té lloc a partir de l’arrel. Si en un moment concret es deixa sobtadament de fabricar melanina, els cabells creixeran blanquinosos a partir d’aquell instant, però la part de cabells que ja està crescuda seguirà tenint el pigment. Un efecte exactament igual al que s’observa quan algú es tenyeix els cabells i aquests segueixen creixent blancs per sota de la part tenyida.

Aleshores, com és que hi ha el mite de l’emblanquiment sobtat?

Doncs no és que els qui ho han vist s’enganyin. En realitat sí que sembla que els cabells de la persona s’han tornat blancs de cop, però el que realment ha succeït és més complex.

Els cabells són relativament sensibles a les situacions d’estrès i els canvis hormonals. Cal pensar que són una de les zones del nostre cos que estan en constant procés de creixement. Hi ha poques cèl·lules que al llarg de tota la vida estiguin constantment creixent a un ritme semblant. Únicament la mucosa intestinal manté un ritme comparable, per tal d’anar reposant les cèl·lules que es desgasten cada vegada que passa menjar pel tub digestiu. La resta de cèl·lules de l’organisme sí que van proliferant, però a un ritme notablement més lent. Per això alguns tractaments contra el càncer, que actuen sobretot contra cèl·lules de divisió ràpida com els tumors, també afecten les nostres cèl·lules dels budells i dels cabells, i causen molèsties gastrointestinals i la caiguda dels cabells.

En el cas dels cabells, tot el control té lloc a l’arrel, al fol·licle capil·lar. Un cop fabricat, el cabell ja és simplement un teixit proteic, fet sobretot de queratina, amb la melanina ficada per dins, que penja de la pell. I el fol·licle capil·lar pot trobar-se en diferents condicions de maduresa que fan que respongui diferent a segons quins estímuls.

Determinades situacions de gran ansietat, combinades amb altres factors, genètics o de mala nutrició, poden fer que el fol·licle capil·lar es debiliti notablement. En situacions extremes, de vegades això causa la caiguda dels cabells, totalment o per zones. És una patologia coneguda i que s’anomena alopècia areata difosa.

La gràcia és que, per algun motiu, els cabells blancs són més resistents que no pas els cabells amb pigment. Estrictament hauríem de dir que les cèl·lules dels fol·licles dels cabells que ja no fabriquen melanina són més resistents. Per tant, pot tenir lloc una caiguda sobtada dels cabells que únicament afecti els cabells pigmentats, mentre que els cabells blancs segueixen al seu lloc.

El resultat final és que sobtadament una persona mostra els cabells molt més blancs que pocs dies abans. No és que els cabells s’hagin emblanquit, simplement el que ha passat és que li han caigut els cabells foscos i li han quedat els cabells blancs.

En realitat no cal que sigui una caiguda total. N’hi ha prou que un percentatge significatiu de cabells foscos es perdin perquè el grau d’emblanquiment sigui molt notable i l’aspecte de la persona canviï de manera sobtada i sembli considerablement envellida.

Encara que, si la causa de tot plegat és que han d’executar-te l’endemà, segurament el color dels cabells deu ser la menor de les teves preocupacions.