66 / 100

Si tots els xinesos saltessin alhora, alterarien la rotació de la Terra

Aquesta frase sembla realment amenaçadora. Que hi ha molts xinesos a la Xina! Una persona sola no fa res, però, si més de mil milions de persones saltessin simultàniament, els efectes haurien de ser notables. Si posem que, de mitjana, pesen cent quilos, per fer-ho en números rodons, parlaríem de cent mil milions de quilos impactant sobtadament sobre la superfície del planeta. Això és molt!

Doncs, en realitat, no. Això no és pràcticament res.

Si tots els xinesos saltessin de cop, a la Terra no li passaria res de res, per uns quants motius. Per començar, un de logístic: resulta poc creïble que l’impacte fos simultani. Amb prou feines es poden posar d’acord un grup reduït de persones per fer alguna cosa alhora, no cal dir com seria d’impossible fer-ho amb mil milions de persones.

Però imaginem que sí que es pogués fer, organitzar-ho i portar-ho a la pràctica. Doncs encara hi ha més detalls que cal mirar. Un d’ells és que cal tenir en compte, a més del pes dels xinesos, el pes del planeta. Quina proporció representa la població de la Xina respecte del total del pes del planeta?

Doncs, si mirem les dades que es poden trobar en indrets especialitzats en astronomia o geologia, la massa de la Terra és d’uns sis quadrilions de quilos. No està gens malament. Un sis i vint-i-quatre zeros al darrere. En canvi, hem dit que, encara que tots els xinesos fossin sobtadament grassonets i pesessin cent quilets, el total només arribaria als cent mil milions de quilos. Això representa la deubilionèsima part de la massa de la Terra.

Coincidireu que una deubilionèsima part d’alguna cosa és molt poca cosa. Un vaixell de mida mitjana o un ferri no gaire gran poden pesar al voltant de deu mil tones. Proporcionalment, l’efecte sobre la Terra dels xinesos saltant seria com si una mosca saltés sobre el vaixell.

Però no n’hi ha prou amb la massa. La velocitat a què saltessin també tindria el seu efecte. Aquí els càlculs ja són una mica més llargs, però quan els fas surt que, encara que saltessin a una velocitat propera a la de la llum, l’efecte no seria apreciable.

De totes maneres, encara hi ha un altre factor que invalida el raonament del salt dels xinesos. S’ha de tenir en compte que els xinesos no són un objecte provinent de l’espai, sinó que formen part del planeta. Encara que el planeta fos molt petit i els xinesos molt pesats, per modificar la trajectòria de la Terra caldria aplicar una força exterior al sistema. A la pràctica, això voldria dir que, quan els xinesos saltessin, ells sortirien en una direcció i el planeta en direcció contrària, a causa de la força que haurien aplicat els saltadors per fer el salt. I, tot seguit, els xinesos caurien a terra per la gravetat, però la Terra també es desplaçaria cap als xinesos, també per la gravetat, que això funciona en totes les direccions. Al final, el resultat global és que tot quedaria igual que estava al principi.

Arquimedes va dir: “Doneu-me un punt on recolzar-me i podré moure el món”. Teòricament, tenia raó. En canvi, els xinesos saltant no disposen de cap punt aliè a la Terra per recolzar-se i, per tant, de cap manera poden desplaçar el planeta.

Evidentment, Mao va ser un gran estadista, però com a científic deixava molt a desitjar. De totes maneres, la frase no la va deixar anar per fer ciència, sinó per acollonir la resta del món. I en això sí que va tenir èxit!