10 / 100

Els homes pensen en sexe cada set segons

D’aquesta afirmació n’hi ha diverses versions en les quals varia el temps que presumptament triguem els homes a tornar a pensar en sexe. Hi ha qui parla de sis segons, altres de set, altres de cinquanta-vuit segons, i segur que n’hi ha d’altres. En general és fantàstic, perquè si fos cert això dels sis segons representa que cada minut pensaríem deu vegades en alguna cosa relacionada amb el sexe. Unes seixanta vegades per hora i, en un dia normal, si traiem unes hores per dormir, tindríem nou-cents seixanta pensaments libidinosos.

Ja em perdonareu, però pensar en sexe més de nou-centes vegades en un dia em sembla exagerat fins i tot per al més pervertit dels obsessius. A més, això pressuposa que els homes tenim una imaginació realment minúscula. Qualsevol pensament relacionat amb el sexe que mereixi aquest nom requereix més de sis segons. I, digui el que digui el mite, alguna altra cosa fem al llarg del dia. Amb el ritme de pensaments que se’ns atribueix, no podríem fer cap altra cosa. De nou, fins i tot els més mascles dels mascles s’avorririen.

El més divertit és que l’afirmació és completament gratuïta. No hi ha estudis que donin aquestes dades. Ni aquestes ni cap altra, perquè no tenim manera de mesurar-ho, més enllà d’agafar algú i preguntar-li-ho. Una pregunta que tampoc no és tan senzilla. Quantes vegades exactament vas pensar en sexe ahir?

A més, també cal precisar una mica més del que es parla. Mentre escric això, o mentre ho llegiu, es considera que estem pensant en sexe? Quantes vegades? Compta per una de sola? O per moltes d’acumulades?

El que resulta interessant en l’afirmació dels sis o set segons és que es dóna per fet que disposem de la tecnologia per mesurar aquestes coses. Actualment comencem a tenir idea de com funciona el cervell, de quines àrees estan actives en un moment o altre, fins i tot hi ha experiments per intentar determinar alguna imatge mental senzilla. Però saber si algú està pensant en sexe (o en rentadores, o en escarabats, o en el que sigui) i poder mesurar-ho és, ara com ara, simplement impossible.

Al final tot plegat és una manera divertida, o enginyosa, d’explicar que els homes pensen més en el sexe que les dones. Una dada acceptada en general i que, aquesta sí, sembla que s’ha analitzat. Si més no, sabem que les zones del cervell relacionades amb el comportament sexual es desenvolupen més en el cas dels homes que no pas en el de les dones. Aquí cal anar amb compte, perquè més gran no vol dir necessàriament més actiu, però en tot cas sí que vol dir “de manera diferent”. Per exemple, en els homes, l’estrès fa que augmenti el seu interès pel sexe, en canvi, en les dones acostuma a tenir l’efecte contrari.

Algú va dir, relativament en broma, que certament els homes pensen molt més en el sexe que les dones, ja que en el cas d’elles la seva fisiologia les empeny a buscar un destí per a un únic òvul cada mes. Els homes, en canvi, hem de trobar què fer amb sis-cents milions d’espermatozoides cada setmana. Que això indueixi comportaments diferents no és cap sorpresa.