11 / 100

Amb lluna plena neixen més criatures

Hi ha qui diu que és amb lluna plena i altres diuen que és amb el canvi de Lluna, però el que tenen claríssim és que, en determinats moments del cicle de la Lluna, el nombre de parts es dispara. Es diu que els hospitals ho saben i que en aquelles dates reforcen els serveis de maternitat, i s’assegura seriosament que està demostrat aquest efecte. Fins i tot es parla de l’efecte de la marea sobre el líquid amniòtic per explicar aquesta correlació.

El problema és que la correlació no existeix. Que els hospitals no reforcen res quan canvia la Lluna. I que l’efecte de la marea sobre el líquid amniòtic és una ximpleria que pot comprovar qualsevol que tingui paper, llapis, una calculadora i un mínim coneixement sobre com funciona això de les marees. Però és que en realitat tampoc no s’hauria d’esperar gran cosa si ho pensem un moment. Al cap i a la fi, per quin motiu la Lluna hauria de tenir més o menys efecte en funció de com estigui il·luminada? Perquè la Lluna sempre és allà dalt. L’únic que canvia és per quina banda la il·lumina el Sol.

Que la Lluna no té absolutament cap efecte sobre els parts és una dada fàcil de verificar i que s’ha determinat moltes vegades. Els hospitals tenen registres del nombre de naixements al llarg de molts anys, de manera que n’hi ha prou de mirar quants nens neixen cada dia i com estava la Lluna cada dia. Quan es fa això el que s’observa és… res de res. No hi ha cap canvi en funció de la Lluna. Cap, ni un, zero. Sap greu, però la Lluna no hi té res a veure.

De totes maneres, aquesta és d’aquelles afirmacions que ens resulten tan atractives que moltes persones les seguiran creient malgrat que les dades diguin el contrari. Ens encanta que la Lluna tingui algun efecte més o menys màgic sobre nosaltres. I encara millor sobre el mateix moment del naixement! La connexió amb el cosmos en estat pur. No deixarem que unes dades ens espatllin una bonica fantasia!

I de dades en tenim moltes. Com que el mite està àmpliament estès, molts hospitals d’arreu del món han estudiat les seves dades per veure què hi trobaven. Sempre amb resultats negatius. Uns estudis que habitualment agafen cicles de diversos anys i inclouen dotzenes de milers, fins i tot centenars de milers, de naixements espontanis, de manera que la fiabilitat sembla garantida. Encara que sembli una ximpleria, és important que s’agafin únicament els naixements espontanis, no fos cas que algun metge decidís practicar les cesàries només durant les llunes plenes.

Potser el que va passar té a veure amb el fet que les coses que es reparteixen a l’atzar tenen pics de màxima activitat ocasionalment. Potser alguna vegada, en algun hospital, van tenir un dia particularment ple de parts. Això passa amb seguretat de tant en tant. Però aquella vegada hi devia haver Lluna plena. Algú va mirar la Lluna, va veure el nombre de parts inhabitualment alt i va establir una relació que en realitat no existeix. En altres ocasions també hi devia haver dies molt enfeinats a la mateixa sala de parts, però si en mirar al cel no veien res d’especial no s’hi fixaven. Ningú pensa a relacionar un nombre alt de naixements amb “el sisè dia després de l’inici del quart minvant”. Les casualitats existeixen i ens encanta convertir-les en norma. Si a més és tan atractiva com un misteriós efecte de la Lluna sobre les nostres vides, la temptació de creure-ho a ulls clucs és irresistible.

De manera que segurament qui s’ho creia seguirà creient-s’ho. Hi ha coses que, simplement, no volem canviar. Però sempre recordo que una vegada ho vaig preguntar a una infermera d’una unitat de neonatologia. La seva resposta va ser clara: “Té molt més efecte sobre el nombre de naixements el fet que nou mesos abans el Barça guanyi la lliga que qualsevol cicle lunar”.