27 / 100

Les mutacions són dolentes

A les obres de ficció, sempre que es parla de mutants i de mutacions ja ens preparem per veure aparèixer monstres, malformacions o malalties espantoses i deformitats terribles. Una mutació sembla sinònim de molts problemes. Però, en realitat, és una mica diferent, perquè, en certa manera, podem dir que tots ho som, de mutants.

Estrictament, una mutació de les de veritat és, simplement, un error en la seqüència de l’ADN, el nostre material genètic. L’ADN és on les cèl·lules tenen les instruccions per saber quines proteïnes han de fer i com les han de fer. Normalment es posa l’exemple d’una fàbrica de cotxes. L’ADN seria com el llibre d’instruccions per fabricar i muntar el cotxe. Si en el llibre hi ha un error, el cotxe sortirà diferent de la resta. El més normal serà que funcioni pitjor, però també pot ser que tinguem sort i l’error no es noti. I, de vegades, molt excepcionalment, podria ser que anés millor. Aleshores, aquell individu ha tingut sort en la loteria genètica i la selecció natural ja farà el possible per mantenir aquella mutació.

Però, per tal que puguem anar creixent i reproduint-nos, les cèl·lules es van dividint i, per tant, cal fer còpies de l’ADN. I aquí és on, de tant en tant, apareixen els errors. De fet, és una mica inevitable. N’hi ha prou de recordar que el nostre ADN conté 3.000 milions de parells de bases (de “lletres”) i que el nostre cos està fet per uns 100 bilions de cèl·lules. Per tant, la possibilitat d’error en copiar un “text” tan llarg tantíssimes vegades és prou alta com per assegurar que cadascun de nosaltres en porta un bon grapat, de mutacions.

El que passa és que normalment no són greus. Tots tenim dues còpies d’ADN, el que ens va llegar el pare i el que ens va llegar la mare. Per tant, si una té instruccions no funcionals, sempre ens queda l’altra per anar fent. L’únic problema rau en el cromosoma Y dels mascles, del qual no tenim una altra còpia. Es creu que aquest és un dels motius que fan que l’esperança de vida dels homes sigui inferior a la de les dones, i que els homes envelleixin pitjor. S’acumulen mutacions en el cromosoma Y que no poden compensar-se amb res.

La majoria de mutacions acostumen a ser irrellevants. Una errata en un text, però que no modifica la seva interpretació. Altres vegades, si els errors són molt seriosos, la cèl·lula mor i s’acaba el problema. Però, de vegades, la cèl·lula no mor i segueix la mutació. Si el problema afecta el ritme de creixement, és possible que aparegui un tumor.

Però les mutacions més importants són les que tenen lloc a les cèl·lules germinals, òvuls i espermatozoides. De vegades passa i, aleshores, la criatura que neixi tindrà aquell error en totes i cadascuna de les seves cèl·lules.

Una vegada més, el més probable és que no passi res. Segur que tots en tenim algunes, d’aquestes mutacions. Si la mutació és important, l’embrió difícilment serà viable i tindrà lloc un avortament espontani al principi de l’embaràs. Això és una cosa que passa amb més freqüència del que es pensa. Bastants endarreriments de la regla són, en realitat, embrions que no resultaven viables ja de bon començament.

Altres vegades, la mutació no afecta la viabilitat però sí que es fa notar. L’exemple típic és la gent albina. Tenen una mutació que impedeix fer el pigment que enfosqueix la pell. Provoca problemes de sensibilitat al sol, però no compromet el funcionament de la resta del cos.

I, és clar, per generar un mutant dels de les pel·lícules, quantes mutacions simultànies i funcionals caldrien? Un grapat impensable. No es pot començar a modificar l’esquelet, el metabolisme i la composició cel·lular a còpia de mutacions i esperar que surti alguna cosa funcional.

Però tant se val. Les pel·lícules tenen èxit i aviat tothom acabarà pensant que una mutació es “allò que fa que et transformis en roca, et surtin ales, o puguis tornar-te invisible”.