40 / 100

Els gats sempre cauen dempeus

Aquest mite és en el fons una senzilla exageració. Els gats no sempre cauen dempeus. I qualsevol que tingui gats i no en sigui un fanàtic podrà confirmar-ho. Ara bé, encara que no sempre caiguin dempeus, els gats són dels animals que presenten una major eficàcia a l’hora de rectificar la seva postura en una caiguda per tal de caure sense fer-se mal.

Però, és clar, que siguin dels més hàbils a l’hora de caure no vol dir que sempre caiguin bé. Si la caiguda és des d’una distància no gaire gran, el gat simplement no tindrà temps de rectificar la posició i caurà de qualsevol manera. Un gat que caigui des d’un segon pis segurament caurà sobre les quatre potes, però si la caiguda és des del llit molt probablement caurà de costat. A la pràctica, tant se val, ja que la caiguda és des de poca altura i no prendrà mal.

De totes maneres, el mite reflecteix el que va ser un problema durant molt temps. L’habilitat dels gats per rectificar la posició del cos mentre queien resultava tremendament desconcertant. És molt fàcil corregir la posició si tenim un punt on recolzar-nos. Però sense cap lloc on fer força les coses es compliquen molt i molt. Durant molt temps, simplement no se sabia com s’ho feien, els gats.

Tant és així que, l’any 1894, l’Acadèmia de Ciències de París va convocar un concurs públic per trobar una explicació física de com s’ho feia l’animal per caure de quatre potes. Van caldre imatges detallades del moviment que fan a mesura que cauen per entendre com, en menys de mig segon, poden posar-se en la posició correcta.

El principal problema era un detall de la mecànica que obliga que el moment angular del cos es conservi. A la pràctica, això vol dir que, si un cos està caient sense més, únicament pot girar una part del cos si n’hi ha una altra que es mou en sentit contrari. De manera que el gat se les ha d’enginyar d’alguna altra manera.

Durant un temps es va pensar que la clau era la cua. Que la movien com si remessin en l’aire i que això els permetia rectificar la posició de la resta del cos. Aquesta explicació tampoc no servia: els gats sense cua també cauen de quatre potes. Potser els costa una mica més, però poden fer-ho, de manera que la cua no és imprescindible.

Al final va resultar que els gats, a més de tenir un esquelet extraordinàriament flexible, com saben tots aquells que han agafat un gat relaxat, saben aprofitar tots els recursos de la física per moure’s sense violar cap llei de la mecànica.

El primer que fa un gat en caure és estirar les potes del darrere de manera perpendicular al cos. Al mateix temps, encongeix les potes del davant. Això té un efecte important a l’hora de controlar el moment angular, ja que la manera com respondrà serà diferent per la part del davant i per la part del darrere. Heu vist alguna vegada els patinadors com giren? Un moviment espectacular és quan van girant sobre si mateixos i, de cop, ajunten els braços al cos i, sobtadament, acceleren molt la velocitat del gir. Això és perquè el moment angular depèn de com es distribueix la massa respecte a l’eix de gir. Quan el patinador ajunta els braços, fa que aquesta distribució es modifiqui, i, per mantenir el moment constant, la velocitat augmenta.

Doncs el gat fa el mateix, però per parts. En tenir unes potes estirades i les altres encongides, pot girar la part del davant del cos fins posar-se de cara a terra. Això implica que la part del darrere també giri en sentit contrari, però, com que les potes estan estirades, el gir serà molt menor.

Tot seguit el gat canvia la disposició de les potes. Encongeix les del darrere i estira les de davant. Així pot girar la part posterior del cos amb poc efecte sobre l’anterior. Al final acaba encarat cap a terra i amb les potes a punt per absorbir l’impacte de la caiguda.

Però, és clar, tot això requereix un temps. Per això, si la caiguda és des de poca altura el gat no tindrà temps de rectificar la posició i podrem veure un gat caient d’esquena.