71 / 100

La gran muralla xinesa és l’única construcció humana visible des de l’espai

Aquesta frase es repeteix fins i tot en llibres de text i és una de les més irritantment absurdes que corren. Perquè, dir que una cosa és visible des de l’espai, què vol dir? Des d’una òrbita relativament baixa com la ISS? Des de la distància de la Lluna? Des dels confins del sistema solar? Des de la galàxia d’Andròmeda? Tots aquests indrets són a l’espai!

La frase va tenir èxit fa unes quantes dècades, quan encara no hi havia ningú allà dalt per verificar-ho. Des del punt de vista dels xinesos, quedava molt bé disposar d’un element tan impressionant com una muralla visible des de l’espai. L’afirmació semblava assenyada i no es va perdre gaire temps discutint-la.

Així van estar les coses fins que els astronautes van començar a moure’s per diferents òrbites i, simplement, no veien la muralla. Fins i tot algun astronauta xinès va declarar en tornar que no havia pogut observar la mítica muralla, unes afirmacions que no van agradar gaire al govern xinès. La cosa segurament degué tenir un cert ressò a escala diplomàtica, perquè l’Agència Espacial Europea va mostrar poc després unes fotografies en les quals es podia veure la muralla des de l’Estació Internacional.

Allò va fer feliç tothom, especialment els xinesos i els editors de llibres de text, però l’alegria no va durar gaire. Poc després l’Agència va emetre una disculpa i va rectificar el que havia dit: les imatges sembla que no eren de la muralla, sinó d’un riu.

El problema amb la muralla no és, naturalment, la seva llargada, de més de set mil quilòmetres, sinó l’amplada. Discriminar una construcció de menys de set metres d’ample des d’allà dalt sembla que és demanar massa a l’ull humà. Si fos així, casa meva, que té més de set metres d’ample, també hauria de ser visible!

Ara mateix ja no sé si la muralla es veu o no, però, en tot cas, del que no hi ha dubte és que no és l’única construcció humana visible des d’allà dalt. Almenys des d’una òrbita baixa.

Per exemple, l’astronauta Pedro Duque deia que es podien veure amb facilitat els hivernacles que cobreixen gran part de la província de Huelva. Una taca geomètrica de color blanc a l’extrem sud de la península.

Les piràmides d’Egipte, algunes grans aglomeracions humanes, i fins i tot determinades illes artificials també s’han fotografiat sense dificultat des de l’Estació Espacial. L’únic problema normalment és saber exactament on cal mirar.

I la palma diuen que per ara se l’emporta l’abocador d’escombraries de Fresh Kills, on han anat a parar milions de tones de deixalles provinents de la ciutat de Nova York. Té dotze quilòmetres quadrats i va ser clausurat l’any 2001. De fet, el van reobrir temporalment després dels atacs de l’onze de setembre per dipositar-hi la runa provinent de la destrucció de la Zona Zero, però els seus dies ja estan comptats. Hi ha un projecte per recuperar la zona i fer-ne un parc. Aleshores, potser deixarà de ser visible de nou.

En tot cas, l’afirmació i la discussió són realment infantils. N’hi ha prou d’allunyar-se una mica més, i res del que puguin fer els humans resulta visible des de l’espai. I és que normalment no recordem que l’Estació Espacial Internacional està a molt poca distància de la Terra. Tres-cents seixanta quilòmetres, que, parlant de l’espai, és no-res!

A més a més, sospito que el que es pot percebre des de més lluny no és cap construcció, sinó els senyals de destrucció en forma de desforestació i similars.