46 / 100

Els escorpins, si queden envoltats pel foc, se suïciden clavant-se l’agulló

De nou, un mite basat en observar un fet i fer una deducció completament errònia pel simple fet d’interpretar-lo des d’un punt de vista totalment humanitzat. Si la picada de l’escorpí pot causar la mort, i si un escorpí envoltat de foc es clava l’agulló i mor, deu ser que s’ha suïcidat, no? Un comportament comprensible per tal d’evitar-se l’agonia del foc.

Però això sobrevalora moltíssim la capacitat de raonament que pot tenir un escorpí. I no té en compte uns quants detalls de la fisiologia dels escorpins i dels seus verins.

Com sempre, cal començar tenint en compte que, d’escorpins, n’hi ha de moltes espècies. N’hi ha que són perfectament inofensius, com els Euscorpius flavicaudis. Altres, com els Buthus occitanus, ja fan mal amb la picada, però no posen en perill la vida d’una persona. Finalment, altres espècies, com ara els Centruroides noxius o els Centruroides elegans, que habiten a l’Amèrica Central, sí que disposen d’un verí prou potent com per causar la mort d’una persona.

El verí de l’escorpí és una barreja de productes, però acostuma a actuar com una neurotoxina, un producte que interfereix en el funcionament de les neurones. En alguns casos és molt potent i ràpid, de manera que en el cas de la picada d’un escorpí cal actuar ràpidament administrant l’antídot.

Però, per molt impressionant que sigui aquest verí, això és des del nostre punt de vista. Com és previsible, el verí d’escorpí té poc efecte sobre el mateix escorpí. Els organismes fabriquen productes que matin els seus enemics, però que no els afectin a ells mateixos. Resultaria massa perillós per a una espècie anar amb un tòxic letal guardat dins el cos.

Molt bé, però el cas és que, si envoltem un escorpí amb foc, podem veure com, al final, es clava l’agulló i mor. La qüestió és, realment les coses passen per aquest ordre?

Estem tan acostumats a associar la picada de l’escorpí amb la mort que es dóna per fet que les coses sempre van en aquest ordre. Però, en el cas del foc, la seqüència és més aviat a l’inrevés.

Els escorpins són animals que no regulen la temperatura corporal. Per això busquen indrets càlids per tal de mantenir el metabolisme funcionant òptimament. Necessiten calor igual que nosaltres perquè l’organisme funcioni. I, igual que a nosaltres, un excés de calor tampoc els és bo. Fins i tot els pot causar la mort quan les proteïnes perden la seva estructura.

Un escorpí envoltat pel foc pateix un augment important de la temperatura del seu cos. Un augment que no pot regular de cap manera. I, si el foc és prou proper, simplement quedarà fregit. Quan això passa, les proteïnes del seu cos s’alteren i la forma del seu exosquelet es modifica, es contrau com si fos un rigor mortis.

Aquesta contracció que té lloc a l’hora de morir fa que l’agulló s’inclini sobre l’esquena de l’animal. Si la calor és prou gran, fins i tot pot clavar-s’hi una mica. Però, en realitat, no cal que ho faci. L’efecte és prou notable com per estimular la imaginació dels humans que s’ho miren i que veuen que l’animal s’està clavant el temut agulló.

Com que això passa en el moment de morir, és fàcil pensar que primer s’ha clavat l’agulló i tot seguit ha mort. La realitat és que l’animal, en morir, ha arquejat l’esquena i ha quedat com si es clavés l’agulló. Res de suïcidi, molt menys poètic i, per descomptat, cap acte premeditat.