87 / 100

Les caixes negres són caixes i són negres

Cada vegada que hi ha un accident d’avió, una de les primeres preocupacions dels equips de rescat és localitzar les caixes negres. En aquestes caixes hi ha les dades de vol de l’avió i les gravacions del que es va parlar dins la cabina. Amb això, els investigadors disposen moltes vegades de dades imprescindibles per esclarir la causa de l’accident.

Naturalment, les caixes, que els avions porten per duplicat, estan especialment protegides i fetes amb un material particularment resistent. Una broma habitual és preguntar per què no es fa tot l’avió amb el material de què es fan les caixes negres.

I, amb aquest nom, l’habitual és imaginar-se una caixa metàl·lica de color intensament negre. Però, òbviament, això seria una ximpleria. Les caixes cal trobar-les quan hi ha hagut un accident aeronàutic, de manera que s’han dissenyat perquè siguin ben fàcils de trobar. El negre seria un color molt poc apropiat per facilitar la recerca, de manera que estan pintades de color taronja, groc o vermell, i normalment fosforescents.

Aquest detall del color fosforito de les caixes negres els fa molta gràcia als periodistes, que sovint l’esmenten quan en parlen. La qüestió que es planteja aleshores és: per quin motiu els han posat aquest nom? Per què anomenem caixa negra a una caixa que és de colors?

Doncs perquè inicialment les caixes negres no eren aquests estris afegits al disseny de l’avió. Una caixa negra és un concepte abstracte que es fa servir molt en moltes ciències.

En molts camps del coneixement hi ha situacions en què sabem segur que passen coses, però ignorem en detall com passen. La diferència és important, ja que òbviament saber que una cosa passa no vol dir que comprenguem com passa. Un físic, per exemple, pot analitzar una partícula que té determinades característiques en un moment concret i que s’ha convertit en altres de diferents un instant després. Però, com ho ha fet?, per quin ordre?, generant o consumint quines energies?, són detalls que potser ignora. Com un comptable, que coneix els diners que entren i els que surten d’un banc, però que ignora què s’ha fet amb els diners quan eren dins el banc.

Aquesta és una situació molt freqüent en la recerca, i aleshores parlem de la caixa negra: una manera metafòrica de dir que la partícula ha entrat en una caixa i que n’ha sortit convertida en una cosa diferent. El concepte de negre fa referència al fet que no sabem exactament què és el que passa dins la caixa. Únicament en coneixem les entrades i les sortides.

Un exemple de caixa negra podria ser el nostre cervell. Allà hi arriben impulsos nerviosos, i en surten pensaments, però com té lloc aquest pas simplement ho ignorem. El punt crucial succeeix dins una “caixa negra”.

Les dels avions són unes caixes físiques, però tenen en comú amb les imaginàries dels científics el fet que a dins hi ha coses guardades que no surten a fora. La informació guardada dins la caixa negra de l’avió no es pot modificar ni en pot sortir, de manera que resta inaccessible a l’interior.

La gran diferència, naturalment, és que quan els científics aconsegueixen esbrinar què hi havia dins la caixa negra ho celebren. Vol dir que han esclarit un mecanisme fins aleshores desconegut. En canvi, quan cal recórrer a les caixes negres dels avions, normalment és un motiu de lamentacions, senyal que algun accident ha obligat a recórrer a aquella informació curosament emmagatzemada.

Les dels avions són unes caixes negres que no són negres i que, com menys vegades s’hagin d’obrir, millor.