83 / 100

L’any 2000 va començar el segle XXI

Quan s’acostava l’any 2000 va passar una cosa ben curiosa. En molts diaris, en molts fòrums d’Internet i en molts bars es mantenien discussions sobre quan començava el segle XXI. Era curiós, perquè no es tractava d’una cosa que fos opinable, sinó que tenia una resposta clara i precisa. L’any 2000 era el darrer any del segle XX, i el segle XXI començaria l’1 de gener de 2001.

Un segle té cent anys, comença el dia 1 de gener del primer any, l’any 1, i acaba el 31 de desembre de l’any 100. El següent segle començarà l’endemà, l’1 de gener de l’any 101, i acabarà l’últim dia de l’any 200. I així anar fent.

I no, no hi va haver cap any 0. En el nostre calendari, comptem des del naixement de Crist. Aquell va ser l’any 1, mentre que l’any anterior era l’any 1 abans de Crist. Seria absurd posar un any 0, ja que mai no comptem res començant per la xifra 0. Quan un nen neix, no diem que està a l’any 0 de la seva vida. Està al primer any, que és el que celebrarà quan el completi, el dia del seu aniversari. Direm que ja té un any, no que ha complert zero anys!

De la mateixa manera que, si ens han de pagar cent euros, no estarem satisfets fins que hagi caigut a la nostra butxaca, i del tot, l’euro que fa cent.

El que passa és que això resultava especialment empipador l’any 2000. Una xifra tan maca, amb tants zeros, havia de ser l’inici del nou segle, del nou mil·lenni. El nombre 2001 resulta molt menys atractiu estèticament per ser el moment de l’inici de res.

En conseqüència, era normal que la gran festa fos a l’inici de l’any 2000. Tan bon punt van aparèixer els zeros, tots ho vam celebrar amb entusiasme i amb el sentiment que començàvem alguna cosa nova. I estic segur que tots els científics també ho van festejar amb la mateixa alegria. De totes maneres, i per gran que fos la festa, això no treu que el que iniciàvem era l’últim any del segle XX. I que per inaugurar el tercer mil·lenni del nostre calendari encara faltés un any.

Però, com deia, el que resultava curiós era la manera com molta gent defensava que l’any 2000 començava el nou segle. Tant eren els raonaments o les explicacions dels entesos. Tothom es va tornar sobtadament expert en calendaris, i es feien servir arguments d’allò més inversemblants, i fins i tot absurds, per defensar el que simplement era el desig que l’estètica coincidís amb el calendari.

A més, si els portaves la contrària o els feies notar que estaven equivocats, de seguida et tractaven com un esgarriacries cap quadrat.

En realitat, aquestes discussions no aportaven gaire al coneixement dels calendaris o de la manera de comptar cent unitats, però resultaven molt clarificadores sobre la naturalesa humana. Si una cosa ens agrada, podem tergiversar la realitat com calgui per tal de fer que coincideixi amb les nostres expectatives. Ens podem enganyar de les maneres més poc subtils i podem arribar a donar per bons arguments totalment insostenibles.

Si més no, el que va quedar clar és que la realitat és tossuda, però que les persones poden ser-ho encara més. Encara ara molts estan convençuts que la gran festa de la nit en què començava l’any 2000 era la de l’inici del segle.

Ells s’ho perden. Jo vaig gaudir de la gran festa del 2000, i l’any següent vaig tornar a celebrar que, aleshores sí, iniciàvem un nou segle i un nou mil·lenni.

Si es podien fer dues celebracions, per què fer-ne únicament una?