57 / 100

L’aigua de la pica gira al revés a l’hemisferi sud

És un enigma clàssic. Un espia és segrestat. El lliguen, li tapen els ulls i se l’emporten en un avió mig estabornit. Quan es desperta es troba en una habitació d’hotel sense res que indiqui on ha anat a parar. Va al lavabo, es renta la cara i de sobte diu: “Ostres, sóc a l’hemisferi sud!”.

Com pot saber-ho?

La resposta habitual és que ha observat que l’aigua surt per la pica girant en sentit contrari a com ho fa a l’hemisferi nord. El mateix efecte que fa que els anticiclons i les borrasques girin en sentit oposat a un hemisferi i a l’altre. Una diferència causada per un fenomen anomenat efecte Coriolis i que apareix quan un objecte es mou sobre una superfície que gira. També en diuen força de Coriolis, tot i que estrictament no és realment una força. I el nom, és clar, li van posar per Gaspard Gustave de Coriolis, l’enginyer i matemàtic francès que va descriure aquest efecte l’any 1835.

Sense entrar en gaire detalls, podem dir que la culpa de tot la té el fet que la Terra gira, i que la velocitat de gir és molt gran a l’equador i mínima als pols. Això fa que els cossos en moviment es desviïn de la línia recta i girin cap a la dreta a l’hemisferi nord, i cap l’esquerra a l’hemisferi sud.

Aquest efecte té unes quantes conseqüències importants en la vida real. Els avions, quan programen les seves trajectòries, l’han de tenir en consideració. I els soldats d’artilleria han de fer una petita correcció quan disparen els canons si pretenen tocar un objectiu que és a més de cent metres. Diuen que durant la Primera Guerra Mundial, en una batalla naval a l’Atlàntic sud entre forces angleses i alemanyes, els anglesos fallaven massa sovint perquè corregien automàticament els tirs, però ho feien seguint unes taules que servien per a l’hemisferi nord i no per al sud.

Però un detall important que es passa per alt en el cas de la pica és que, perquè l’efecte sigui apreciable, cal que les distàncies recorregudes siguin com a mínim d’uns quants centenars de metres. Els huracans, les grans tempestes tropicals i altres fenòmens de proporcions enormes estan molt condicionats per l’efecte Coriolis, però, en un recorregut tan petit com la pica del lavabo, l’efecte Coriolis és totalment inapreciable. L’aigua sí que girarà en sortir per l’aigüera, però la direcció del gir no dependrà en absolut de l’hemisferi on siguem. La forma de la pica, la direcció de l’aixeta o el moviment que fem en treure la tapa del forat serà el que en determinarà la direcció.

En realitat, n’hi ha prou de mirar unes quantes piques de casa per verificar-ho. Aviat ens adonarem que en unes piques gira en un sentit, i en altres en sentit oposat. Fins i tot a la mateixa aigüera pot agafar una direcció o l’altra. Però la llegenda continua repetint-se, fins i tot a les classes de física dels instituts i de la universitat. Suposo que l’aigua que gira per la pica és un exemple massa fàcil i intuïtiu com per desaprofitar-lo, tot i que també és un fet que suggereix que molts professors ensenyen coses que no tenen gaire clares i que els alumnes escolten sense gens de sentit crític. I és que la força de Coriolis es pot mesurar segons unes equacions ben determinades. Per això, si ho calculessin, haurien de notar que, en distàncies tan petites com la pica, els números que s’obtenen en fer els càlculs són ridículament petits. Però, com que tothom diu que l’aigua de l’aigüera gira per l’efecte Coriolis, la majoria acaba pensant que hi ha un error en els seus càlculs per no portar la contrària a la dita popular. Un error que es comet massa vegades en massa temes.