20 / 100

És perillós despertar un somnàmbul

Encara que no ho sembli, el somnambulisme no és un fenomen rar. Es calcula que un de cada tres nens ha patit almenys un episodi de somnambulisme entre els cinc i els dotze anys. A mesura que ens anem fent grans aquest percentatge va disminuint, fins arribar al dos per cent d’adults que ocasionalment camina mentre dorm. I a una de cada dues-centes cinquanta persones li passa almenys un cop per setmana. De manera que tampoc no és una cosa gaire infreqüent.

Però sovint es diu que cal anar amb molt de compte de no despertar un somnàmbul, ja que és molt perillós. Cal dir que el que no s’acostuma a especificar és de quin perill es parla, i tot es limita a vagues referències a atacs de cor, o a brots de paranoia, o a altres coses més o menys espantoses, però sempre sense concretar. Tant se val, ja que, en realitat, el fet de despertar un somnàmbul, perillós, allò que se’n diu perillós, no ho és.

Si més no, no és perillós per al somnàmbul, però potser sí que ho sigui per a qui l’ha despertat, que es pot emportar una bona plantofada o una resposta agressiva. No per res personal, sinó simplement perquè aquella persona estava adormida i pot actuar com si encara estigués en un somni. Hi ha qui té molt mal despertar!

En realitat, no despertar-lo podria ser més contraproduent, ja que una persona somnàmbula pot fer-se mal sense ser-ne conscient. Cal tenir en compte que en aquest estat poden fer activitats relativament complexes, poden moure’s per la casa, poden vestir-se (potser no del tot correctament) i fins i tot poden sortir al carrer. Però també poden ensopegar, tocar cables elèctrics o caure per les escales, ja que tenen els reflexos molt minvats. Fins i tot podrien intentar agafar el cotxe o fer alguna cosa semblant que resultaria molt perillosa, ja que en realitat la consciència no està funcionant.

De manera que el millor és agafar-los i tranquil·lament acompanyar-los de nou al llit. No cal fer cas del que diuen, perquè acostuma a no tenir sentit.

I, si no hi ha manera, doncs sí que se’ls pot despertar, amb tota la suavitat que sigui possible. Aleshores normalment es troben desconcertats durant uns moments, però no passa res més. De fet, en ocasions els somnàmbuls es desperten per si sols enmig d’un episodi. És una experiència molt empipadora, perquè et despertes de cop, a les fosques, en alguna habitació que d’entrada no saps quina és i tampoc saps si just al davant hi tens una paret, una taula o el forat de l’escala. La solució aleshores és estendre els braços i avançar amb compte fins que trobes una paret o un objecte o alguna cosa que et permeti orientar-te per poder tornar al llit.

En general un episodi de somnambulisme no dura gaire estona. Uns pocs minuts i prou. Generalment el somnàmbul torna per si sol al llit i l’endemà, en despertar, no en recorda res. Però de vegades l’episodi es pot allargar, i amb el temps també augmenta la complexitat de les accions que fan. Són aquests els casos en què, si se’n té ocasió, cal actuar per evitar que prenguin mal.