DANIEL DEFOE (Londres, 1660 - 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya. Nascut amb el nom DANIEL FOE, va afegir-hi posteriorment l’aristocràtic DE. Va escriure més de 500 llibres, pamflets i opuscles.

La primera i més famosa novel·la de Defoe, Robinson Crusoe, es va publicar el 1719, quan el seu autor tenia ja gairebé 60 anys. Aquest relat fictici sobre un nàufrag es basava en les aventures d’un mariner escocès, Alexander Selkirk, que havia estat abandonat en una illa de l’arxipèlag Juan Fernández, davant de les costes de Xile. Aquesta novel·la, plena de detalls sobre les enginyoses idees de Robinson per suportar els rigors de l’illa, s’ha convertit en un clàssic de la literatura juvenil.

Defoe va seguir escrivint novel·les: Memoirs of a Cavalier (1720), Captain Singleton (1720) i Moll Flanders (1722), les aventures d’una prostituta londinenca que està considerada com una de les grans novel·les angleses. En aquesta última obra Defoe va mostrar el seu coneixement de la naturalesa humana i el seu interès pels motius que condueixen a determinats comportaments. També va reflectir la seva preocupació pels pobres.

Entre els seus altres escrits d’importància cal destacar, entre d’altres, A Journal of the Plague Year (1722), Colonel Jack (1722), Roxana: The Fortunate Mistress (1724), A tour thro’ the whole island of Great Britain, divided into circuits or journies (1724-1727), The Political History of the Devil (1726) i A Plan of the English Commerce (1728).