Mentre érem a València, sota la protecció i autoritat de l’infatigable comte, ens va arribar la notícia que el general Gorge assetjava per terra Alacant, mentre que una esquadra de vaixells de guerra la bombardejava des del mar. I els uns i els altres van fer tan bé el seu paper i van bombardejar amb tanta intensitat la població que al cap de poc van obrir una bretxa més o menys practicable a la muralla.

Mahoni, que havia estat rehabilitat i absolt de les acusacions polítiques que ja hem comentat, semblava decidit a confirmar la seva innocència per mitjà d’una decidida defensa. Però en veure que tots els preparatius de l’enemic estaven encaminats a l’assalt, i plenament conscient de la feblesa de la ciutat, va fer que la seva guarnició es retirés a la ciutadella, deixant la defensa de la ciutat als seus habitants.

Mentrestant, els mariners, que no eren gaire entesos en setges i no sempre eren capaços de reflexionar mantenint el cap fred, amb el seu coratge consubstancial, van assaltar les muralles de la banda del mar, on no van trobar gaire resistència (perquè la gent de la ciutat creia que aquest era el lloc menys perillós) i aviat van entrar a la ciutat i es van posar a saquejar-la. Això va obligar els alacantins, per estar més segurs, a obrir les portes de la ciutat i refugiar-se a l’empara d’un enemic i protegir-se de la ira d’un altre.

El general Gorge, així que va entrar a Alacant, mostrant aparentment una gran clemència, va posar fre al pillatge dels mariners i va donar ordre que es llegís un ban arreu de la ciutat perquè tots els habitants portessin de seguida las seves pertinences de més valor a la catedral per a més seguretat. El poble, enganyat, va complir de bona gana l’ordre, sense que ningú no la discutís en un sentit o un altre ni qüestionés les seves intencions. Així, la catedral es va omplir de tresors de tota mena i de totes les grandàries. Però després de tenir-los-hi un temps, els van treure i se’ls van repartir uns que hi tenien tan poc dret com els mariners de qui figura que els havien salvat.

El comte de Peterborough, en rebre la notícia del setge, va marxar de València per mar i va posar proa a Alacant, on va arribar poc després de la rendició de la ciutat i de l’escàndol de les pertinences dels alacantins. En arribar el comte, Mahoni, que estava bloquejat al castell i havia patit la seva infatigable diligència, anava curt de provisions i tenia poques esperances que els auxiliessin, va optar per capitular. El comte li va oferir unes condicions honorables, i a continuació Mahoni va lliurar el castell i Gorge va esdevenir governador.