Al lector

L’autor d’aquestes memòries va començar de molt jove a destacar en el terreny militar; si no, no hauria pogut presenciar combats tan diversos al mar i a terra. Després de l’última guerra d’Holanda, se’n va anar a Flandes, on no tan sols va servir a les ordres de sa altesa el príncep d’Orange quan aquest era el comandant en cap de les forces holandeses, sinó també mentre fou rei de la Gran Bretanya. La majoria dels fets i les circumstàncies notables de l’època apareixen a la primera part d’aquest llibre.

L’any 1705, el regiment en què servia de capità va rebre ordre d’embarcar-se cap a les Antilles; i com que no volia anar-hi, va acceptar canviar el seu lloc pel d’un capità de mitja paga i, gràcies a la recomanació del difunt Lord Cutts per al comte de Peterborough, va acompanyar a aquest en la noble expedició a Espanya.

Quan les forces comandades pel comte van desembarcar prop de Barcelona, molts creien impossible assetjar la ciutat, no tan sols per falta d’enginyers amb experiència, sinó perquè els assetjats eren més nombrosos que els assetjadors. Però el coratge del valent comte va superar aquestes dificultats i el setge es va resoldre feliçment.

Com que el nostre autor, gràcies als molts anys de servei, havia adquirit certs coneixements pràctics d’enginyeria, i en vista de la falta que els feien els enginyers, va poder actuar com a tal, i això li va donar l’oportunitat de presenciar l’actuació del comte i, per tant d’exposar-la en aquestes memòries.

Potser no sigui sobrer afegir que l’autor d’aquestes memòries va néixer a Ewelme (Oxfordshire), en el si d’una antiga i honorable família. Lord Dudley Carleton, que fou secretari d’Estat del rei Carles I, era el seu oncle avi; i durant el regnat del mateix monarca, el seu pare va ser legat a la cort de Madrid, mentre que el seu oncle, Sir Dudley Carleton, era ambaixador a les Províncies d’Holanda; tots ells eren homes respectats en aquells dies per les seves facultats i la seva lleialtat.