Mentre era a Madrid, vaig visitar repetidament el meu vell conegut, el general Mahoni. Recordo que em va dir que, quan el comte de Peterborough i ell s’havien entrevistat a Morvedre, sa senyoria havia fet servir tota mena d’arguments per convèncer-lo que deixés de servir els espanyols. Mahoni havia al·legat diverses excuses, sobretot que ningú de la seva religió no podria servir en l’exèrcit anglès. Milord va replicar que ell s’encarregaria que es fes una excepció en el seu cas per una llei del Parlament. El vaig sentir parlar sempre amb molt de respecte de sa senyoria, i el va sorprendre i estranyar moltíssim que, després de tantes glorioses victòries, l’haguessin rellevat.

També va tenir la gentilesa d’informar-me que a la batalla de Saragossa va tenir la sort de posar en fuga una part de la nostra cavalleria, a la qual va perseguir durant bastant de temps. Però, en tornar, va veure l’exèrcit espanyol sumit en la confusió, de manera que es va llançar a l’assalt de la nostra bateria de canons, amb gran mortaldat de canoners i auxiliars d’artilleria. Llavors em va preguntar qui era el seu comandant en cap i li vaig respondre que el coronel Bourguard, un veritable expert en artilleria. D’això, el general em va dir que no me’n podia dir res, però del que sí que em donava fe era de l’extraordinari coratge amb què es va portar el coronel, i de com va defensar la bateria fins al final, per la qual cosa va rebre diverses ferides: es mereixia el seu càrrec. Un cavaller que vam fer presoner a Guadalajara em va dir que havia vist el rei Felip travessant la ciutat amb l’única companyia d’un dels seus guàrdies.

Saragossa, o Cæsar Augusta, està situada a la riba de l’Ebre, i és la capital d’Aragó. És una ciutat molt antiga, i conté catorze grans esglésies i dotze convents. L’església de la Verge del Pilar rep la visita de pelegrins de tots els països. Va ser colònia romana.

FINIS