Al molt honorable Lord Spencer, comte de Wilmington, cavaller de l’orde de Bath i membre del Consell de Sa Majestat

Vaig tenir la sort, milord, de canviar la companyia de les muses per la de Mart en la meva joventut, i prou que me’n penedeixo, tenint en compte l’escàs profit que en vaig treure. Però perquè això no s’atribueixi a la meva falta de mèrits, he escrit aquestes memòries: que sigui el món qui els jutgi. No contenen històries inventades ni floritures retòriques perquè la veritat pura i simple és el que més convé al caràcter d’un vell soldat. Ara bé, malgrat els mèrits que puguin tenir, sense l’empara d’un noble protector, algú podria creure que a aquestes memòries els manca valor.

És per això, milord, que us les ofereixo; a vós, que tant us heu distingit i que tant heu fet brillar la vostra saviesa entre els representants de la Gran Bretanya, que les edats futures us lloaran per sempre. Així, si us digneu a ser el mecenes d’aquestes memòries, el vostre nom els servirà d’aval suficient.

Em tinc per un vell soldat, i la meva família em tracta de cavaller; i tanmateix, he vist la Fortuna afavorir-ne a molts sense saber per què ells havien de ser tan feliços i jo tan desgraciat. No deixeu, però, que això us impedeixi acollir les meves memòries sota la vostra protecció, ja que els infeliços només poden rebre el favor dels qui estan dotats d’ànimes generoses.

Permeteu-me, milord, felicitar-vos per la sort que ningú de cap partit (en aquesta època de descontentament) us hagi pogut retreure mai res. La vostra família ha donat herois que han defensat reis malferits; i vós, quan calia, heu donat suport amb igual noblesa a la causa de la llibertat.