Sant Mateu del Maestrat era una plaça d’importància reconeguda a causa de la seva situació, que li permetia tallar totes les comunicacions entre Catalunya i València; i, per tant, si queia en mans de l’enemic, els plans del comte pel que fa a València s’haurien vist ajornats sine die. És cert que les ordres d’intentar aixecar el setge eren contundents i peremptòries, però el comte s’adonava perfectament que, sense els reforços promesos, els seus oficials no aprovarien un combat tan extremament desigual, i en efecte, aquests aviat van expressar l’opinió que el comte havia previst amb el seu raonament. Per això va abordar el tema amb els oficials d’una altra manera: els va demanar que es mantinguessin passius i el deixessin fer. Així, el comte va buscar i llogar dos espies espanyols i, després d’haver-se assegurat que li fossin fidels (com sempre feia, per precaució extrema), els va enviar amb una carta per al coronel Jones, governador de Sant Mateu, on li expressava el seu desig i la seva disposició per alliberar-lo i, sobretot, l’exhortava a tenir a punt els miquelets que hi havia a la vila perquè fessin una sortida així que veiessin les seves tropes i que perseguissin i pillessin el campament enemic: això era tot el que necessitava de part seva. Els espies van sortir i, seguint les instruccions que els havien donat, l’un va delatar l’altre, que era el qui portava la carta per al coronel Jones. El comte, mentrestant, per dur a terme el seu estratagema, va dividir les seves tropes i, avançant en secret per les muntanyes, les va reagrupar de tal manera que fessin la seva aparició al capdamunt d’un turó situat a poc més d’un tret de canó del campament de l’enemic. En veure corroborat així el que li havien dit els espies, el comte (que, malgrat tot, era un bon general) es va retirar precipitadament amb el seu exèrcit, deixant el camp lliure perquè els mil dos-cents homes del comte entressin sense cap obstacle a Sant Mateu. No voldria passar per alt una cosa que va fer el coronel Jones poc abans que el comte forcés l’aixecament del setge: el comte de las Torres, que no disposava d’artilleria, havia posat a treballar els seus sapadors, i el coronel, en comprovar el perill que comportava el seu avanç, va desviar el curs d’un rierol que travessava la vila perquè els caigués al damunt, i així els va fer abandonar una sapa que ja creien a punt d’acabar.

Després de l’alliberament de Sant Mateu del Maestrat, com ja he dit, el comte, tot i que havia assolit el seu objectiu, no volia deixar fugir l’enemic sense cap mena de persecució, procurant, però, que, si l’enemic s’assabentava de la seva debilitat, les tropes del comte tinguessin la possibilitat de retrocedir fins a Sant Mateu o fins a Vinaròs, a la costa, o fins on els anés millor. Però després d’assabentar-se que havien tornat a cancel·lar els reforços que esperaven i que el duc d’Anjou havia augmentat el nombre de les seves tropes fins a dotze mil homes, els oficials, que no estaven prou animats pels seus èxits com per aventurar-se a més experiments, van decidir en consell de guerra recomanar al comte, que acabava de rebre uns fons per al seu ús discrecional, en comptes de tropes, que organitzés les seves forces de manera que, en cas de necessitat, pogués acudir en auxili del rei en persona o marxar en defensa de Catalunya.