Poc després de la celebració d’aquesta cursa de braus, vaig tenir la pensada d’arribar-me passejant a un poblet anomenat Minaya, a unes tres llegües de distància. Però amb prou feines havia sortit de San Clemente quan em vaig trobar un conegut que em va preguntar on anava. Jo li vaig dir que a Minaya, i llavors ell, agafant-me la mà, em va dir en espanyol: «Amic Georgio, torneu amb mi i no avanceu ni un pas més: hi ha lladres, per aquí, i no hi podeu anar». Tornant al poble, li vaig preguntar què passava, i ell em va explicar que el dia abans, a un home que havia rebut una important suma de diners en monedes d’or a San Clemente, l’havien assaltat uns que se n’havien assabentat i l’havien mort, però, com que no li havien trobat els diners a sobre (que la víctima havia tingut la precaució de deixar en mans d’un amic a San Clemente), havien arribat a la conclusió que se’ls havia empassat i li havien obert el ventre i els budells, però tot en va. Això va posar fi durant un temps a les meves passejades.

Però una mica més endavant, la mateixa persona em va invitar a Minaya, a veure els seus camps de melons, que en aquesta terra són esplèndids i molt agradables. Vaig acceptar la invitació i, aprofitant la seva companyia, m’hi vaig arribar. Tot caminant, vaig veure una creu que acabaven d’erigir, amb un munt de pedretes al peu. En preguntar-li què representava, el meu amic em va dir que havien plantat la creu per una persona que allí havia mort assassinada (com és costum arreu d’Espanya) i que tot bon catòlic, en passar pel costat, tenia el deure de llançar-hi una pedra en senyal de repulsa pel crim. Jo ja havia observat moltes creus d’aquesta mena, però fins aleshores no havia sabut què significaven ni per quin motiu tenien als peus aquells munts de pedres.