Quan vam arribar a Madrid, una ciutat de què m’havien parlat tant natius com forasters, i encara que jo ja l’havia vista, em va sorprendre comprovar que estava encerclada per una simple muralla de terra, d’on es podria deduir fàcilment que aquesta muralla mai no ha tingut finalitats defensives, tot i que van trigar molt a trobar-li cap mena d’utilitat. Però, abans d’esbrinar per a què podia servir, vaig comprovar que jo estava molt equivocat, gràcies a un increment substancial de les meves despeses. Fora muralla, a mitja llegua de la ciutat, es pot comprar vi per dos penics el quart, però un cop a dins, et surt gairebé al mateix preu que a Londres. Així doncs, les muralles de terra responen a un pla per obligar la gent a viure aquí, amb l’excusa de la seguretat, però en realitat per cobrar-los tota mena de taxes, perquè n’hi ha d’altres, a banda de la del vi, encara que no en la mateixa proporció.
Els ambaixadors tenen el dret o privilegi d’adquirir tot el vi que vulguin lliure d’impostos, i el rei els el pot derogar a canvi de mil escuts per any. També els convents de frares i monges tenen permís per importar vi de franc; és un dels primers privilegis de què poden presumir, ja que, amb el permís esmentat, poden muntar una taverna i treure’n uns beneficis enormes. El vi que es beu i es ven a Madrid és majoritàriament blanc.
Però si la muralla de terra em va donar una idea de la capital molt poc falaguera, va canviar així que en vaig haver passat les portes: la ciutat estava molt ben ordenada, tota de maó, amb carrers llargs i amples. Els d’Atocha i d’Alcalà em van semblar dels més bonics que he vist mai. Però l’emplaçament no té res d’especial. Hi corre un riu que es diu Manzanares, sobre el qual han bastit un pont de pedra molt singular, llarg i ample, però que la major part de l’any baixa sense aigua, sobretot a l’estiu. Això va donar peu a la broma d’un ambaixador estranger que el rei hauria fet millor comprant un riu abans de construir el pont. Però el poc riu que tenen l’aprofiten tant com poden, ja que, a banda i banda, i fins a perdre’s de vista, hi ha tancats o closos perquè la gent hi renti la roba (que rarament renten a casa), i no resulta gens desagradable l’espectacle de les files de bugaderes fent neteja.
El rei té a Madrid dos palaus, l’un dins muralla i l’altre al costat. El que hi ha dins muralla està fet de pedra, mentre que l’altre, que es diu el Buen Retiro, està fet íntegrament de totxo. Des de l’interior de la ciutat fins a aquest últim palau, a l’estiu, hi posen un gran tendal, aguantat amb perxes, perquè la gent hi passi evitant la calor abrasadora del sol.