1. Context històric de les Memòries de George Carleton

Anglaterra en la guerra francoholandesa (1672-1678)

Carles II, que ja era rei d’Escòcia, havia assumit el tron anglès el 1660, conscient que el seu pare, Carles I, l’havia perdut el 1649 (va ser decapitat després d’una guerra civil), en part pel seu origen escocès i per les simpaties pel catolicisme i l’absolutisme. Així que el nou rei va intentar mantenir una política moderada en l’àmbit intern, tot i ser catòlic clandestinament. Per contra, en l’àmbit internacional es va arrenglerar amb Lluís XIV de França, que buscava l’hegemonia continental a costa de la Monarquia Hispànica i de les Províncies Unides (l’actual Holanda), fins que el Parlament britànic el va forçar a canviar d’aliances el 1674 (tractat de Westminster). La raó, a més de la religiosa, era frenar l’expansionisme francès. Fins el 1678, els Països Baixos i l’Atlàntic van seguir sent l’escenari d’una guerra entre França i Holanda, que tenia el suport de la Monarquia Hispànica i l’imperi Austríac. S’acabà amb la pau de Nimega (1678).

Problemes successoris al tron anglès (1678-1688)

En l’àmbit anglès, els whigs es van oposar a la política de Carles II, però ningú no volia una nova guerra civil. Per això van acceptar la successió de Jaume II, germà del rei, tot i haver-se convertit al catolicisme. Tenia fama de ser un militar valent i un bon patriota, i com que va ser coronat el 1685 amb cinquanta-dos anys d’edat i la seva filla Maria, la successora, era protestant i estava casada amb l’holandès Guillem d’Orange, ja els anava bé: esperaven, amb resignació, un regnat curt. Però quan el rei va tenir un fill de la seva segona dona, catòlica com ell, el 1688, una bona part de la classe dirigent anglesa va recórrer a Guillem d’Orange per tal que defensés la religió protestant i les llibertats angleses. És la coneguda com a Gloriosa Revolució del 1688, que va expulsar els Stuart i va proclamar reis Maria i Guillem III.

De la Gloriosa Revolució al tractat de Rijswijk (1688-1697)

Malgrat això, els Stuart, refugiats a França, mantenien la fidelitat d’amplis sectors d’Escòcia, que es van alçar a favor de Jaume II el 1689 —i que expliquen que George Carleton participés en les campanyes militars de les terres altes d’Escòcia (les Highlanders) que es refereixen en el llibre. Posteriorment, Carleton participà en la Guerra dels Nou Anys: conflicte que tingué com a escenari Europa i Amèrica, en què la Lliga d’Augsburg (formada per l’imperi Romanogermànic, Portugal, les Espanyes i els Països Baixos, entre d’altres) provava d’evitar els intents d’expansió de França. Per a Catalunya va suposar l’ocupació de Barcelona, a més d’altres poblacions, l’any 1697. Tot i que finalment s’aconseguí frenar les embranzides de Lluís XIV, la principal víctima de la guerra fou la monarquia de Carles II d’Espanya, incapaç de defensar-se per si sola. Aquesta debilitat és la que induí a fer els tractats de partició entre Lluís XIV, l’emperador Leopold i Guillem d’Orange per tal d’avançar-se a la més que probable mort del monarca castellà sense descendència (a grans trets això fou el tractat de Rijswijk).