El camperol i el diable

i havia una vegada un camperol astut i murri, les argúcies del qual donarien molt a explicar; però sens dubte, la història més bonica és aquella d’una vegada que va aconseguir prendre el pèl al mateix diable!

Una vegada, al vespre, i quan ja havia acabat de llaurar un camp, es disposava a tornar cap a casa, el camperol va observar en mig del seu terreny una pila de carbó cremant i, tot bocabadat, va veure que sobre les brases estava assegut un petit dimoniet negre.

—Sembla que estiguis sobre un tresor —li va dir el pagès.

—I així és —va respondre el diable— sobre un tresor que conté més or i plata del que has vist mai en tota la teva vida!

—Doncs el tresor es troba en el meu camp, i per tant, em pertany —va dir el camperol.

—Serà teu —va respondre el diable— si durant dos anys em dónes la meitat del que produeixi el terreny. De diners en tinc de sobres, però anhelo els fruits de la terra.

El camperol estava d’acord amb la proposta.

—Però, perquè no hi hagi discussions sobre el repartiment —va declarar— estipulem que a tu et pertanyerà tot el que creixi per sobre la terra i a mi tot el que creixi per sota.

Aquest tracte va agradar al diable, Però el camperol murri va sembrar remolatxes. Quan va venir el moment de la collita, va aparèixer el diable amb la intenció de recollir la seva part, però no va trobar altra cosa que flors grogues marcides, metre el camperol, tot content, desenterrava les remolatxes.

—Per una vegada has tingut avantatge! —li va dir el diable— però a la següent el que hem convingut no valdrà: A tu et correspondrà el que creixi per sobre la terra, i a mi el que creixi per sota.

—Igualment em va bé —va respondre el camperol.

I quan va arribar l’època de la sembra, ja no va plantar remolatxes, si no blat. Al madurar els grans, va anar al camp i va segar les tiges carregades molt arran de terra. Quan va arribar el diable, no va trobar més que els rostolls i, ple de fúria, es va llançar per un precipici.

—Així és com un s’ha de burlar de les guineus —va dir el camperol, i va començar a recollir el seu tresor.