L’àliga i la fletxa
i havia una àliga asseguda al capdamunt d’un penyal esperant veure passar alguna llebre.
Però abans la veié un caçador i, llençant-li una fletxa, li va travessar el cos.
Llavors va veure l’àliga que la fletxa estava feta amb plomes de la seva pròpia espècie, i exclamà:
—Què trist acabar els meus dies a causa de les meves plomes!
Més profund és el nostre dolor
quan ens vencen amb les nostres pròpies armes.