Maria la castanyera

ra la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc.

El terra del bosc era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers.

—Uf, Com n’estic de cansada! —deia Maria la castanyera mentre s’ajupia a collir una altra castanya.

I en va collir fins que no va tenir el farcell ben ple. «Ja tinc prou castanyes!», va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria les castanyes.

Quan arribava a la parada, va començar a ploure, i Maria la castanyera va haver de córrer. Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l’aixopluc de la parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! No havia estat recollint castanyes, eren cargols!

Així va ser com va parar de ploure i Maria la castanyera va tornar al bosc a collir més castanyes. Però ja no volia les que eren a terra, que es convertien en cargols, si no que volia les de dalt dels arbres. Però els castanyers eren tant alts! La Maria la castanyera no arribava a tant amunt!

—I com m’ho faré per recollir castanyes? —es preguntava—. Ja ho sé! Aniré a buscar el meu amic gegant!

I així fou com Maria la castanyera va anar a buscar el seu amic el gegant, que vivia ben a la vora.

—Gegant! Gegant! —va cridar Maria la castanyera—. Em vols ajudar a recollir castanyes? Els castanyers són ben alts i no arribo tant amunt.

—I tant que si —va dir el gegant, sortint de casa seu. Es va apropar a un castanyer i va començar a sacsejar-ne les branques, fent caure totes les castanyes, mentre Maria la castanyera les recollia ben fàcilment.

I així va ser com Maria la castanyera va tornar a la seva parada amb el farcell ple de castanyes, les va començar a coure i a cridar:

—Castanyes! Venc castanyes ben fresques! Acabades de collir del bosc! Mengeu-ne que són ben bones.

I la gent s’apropava a la parada de Maria la castanyera a comprar castanyes que, efectivament, eren molt, molt bones.