L’àliga i la guineu

L’àliga un jorn a la vesprada,

buscant menjar per sa fillada,

de la guineu troba els cadells,

els ateny tots d’una xarpada

i fendint l’aire adalerada

els porta al niu de sos novells.

Mare guineu, quan se n’adona

respectuosa i ben fellona

s’apropa a l’àliga i li diu:

—Torneu-me els fills, alta matrona.

I li respon: —D’aquí una estona!

estan molt bé dins el meu niu.

Sentint-se ofesa amb tal resposta,

guineu un munt porta de brosta

a sota el niu, calant-hi foc.

Quan veu que el foc al niu s’acosta

i han de quedar com una rosta,

l’àliga diu: —Pleguem el joc.-

I, tot capbaixa, avergonyida,

del niu davalla de seguida

sans els cadells, i a sa faisó,

tan forta abans i enorgullida,

ara humiliada i compungida,

desclou el bec per dir: —Perdó.