La rata, la granota i el falcó

na rata juganera

un dia, donant el volt,

arribà ran la vorera

humida d’un rierol.

A una granota verdosa,

que cantava vora el fang,

demanà respectuosa,

que el traspassés de franc.

El tosc amfibi cantaire,

arrupit damunt un tronc,

digué a la rata rondinaire:

—Lliga a ta cua aquest jonc.

Així ho féu, i la granota

la rata volgué ofegar;

lligant-se el jonc a la pota,

dintre l’aigua s’enfonsà.

Feia esforços de flaquesa

la rata, quan al moment

un falcó amb ala estesa

s’hi tirà lleugerament.

I, agafant la rata, enlaire

féu seguir també el granot,

qui, per ésser embolicaire,

va pagar ben car l’escot.